31 de maig 2013

28 de maig 2013

La màquina de l'escola - Frato


























Aquest matí, a classe, ens han projectat aquesta imatge a la pissarra. El primer que m'ha cridat l'atenció és la data que hi ha al costat de la firma; Frato70. Com pot ser que aquesta vinyeta dati de l'any 1970 i que al 2013, quaranta-tres anys més tard, encara tinguem la mateixa sensació i la mateixa visió del sistema educatiu. 

És trist, però real. Avui en dia encara tenim un sistema educatiu que no educa els infants en valors i en l'esperit crític, sinó que els educa per a una societat competitiva i rígida que no els deixa experimentar ni descobrir-se a si mateixos en llibertat. 
Quan entrem a l'escola ens esculpeixen les personalitats i les intel·ligències com la societat vol que siguin. 
Poques vegades, actualment, veurem una mestra donant llibertat d'expressió i plena autonomia d'acció als seus alumnes en una classe d'educació artística. 

Tots sabem que és més difícil atendre les necessitats educatives de tots els alumnes que fer una classe magistral amb tots els infants asseguts en taules ben alineades mirant de cara a la pissarra, on el mestre exposa la lliçó i els alumnes assenteixen, copien i fan activitats sistemàtiques que no donen peu a opinions subjectives o personals que els ajudin a créixer com a persones i a fomentar l'esperit crític. 
Però també tots sabem que ningú sap com canviar aquesta situació. Tota la comunitat educativa deixa el canvi i la innovació educativa en mans de les noves generacions de mestres investigadors, psicopedagogs, pedagogs i educadors en general. 
A la Universitat Autònoma de Barcelona, al tercer curs del Grau en Educació Primària que s'imparteix a la Facultat de Ciències de l'Educació, existeix una assignatura que es diu Planificació, investigació i innovació. Aquesta assignatura ens vol ensenyar a fer una planificació d'una investigació per tal d'aplicar una innovació a l'aula o al centre educatiu que comporti una millora en l'educació dels infants. El més lògic vindria a ser que la dinàmica de les sessions d'aquesta assignatura fos innovadora respecte les classes magistrals de les altres assignatures. Però no ho és. Ans al contrari, un percentatge molt elevat de les hores lectives d'aquesta assignatura l'ocupen les classes magistrals impartides amb Power Points infumables que no aporten res de nou a les explicacions de la mestra. 

Quina credibilitat té una mestra que no utilitza la metodologia de pràctica educativa que defensa?

Tanmateix, el problema real és el fet que no és tan sols una mestra, sinó que és tota la comunitat de mestres d'infantil, primària, educació secundària i universitat que segueixen la mateixa filosofia incoherent. 

No podem continuar defensant i demanant un canvi en el sistema educatiu si nosaltres no canviem les nostres metodologies, pràctiques educatives i maneres de fer.

Perquè com deia Albert Einstein: "Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix."