31 de març 2013

Crisivalors recomana... SANT JORDI AMB AMBÄUKATUNÀBIA


S'acosta Sant Jordi i des de les escoles preparem amb gran il·lusió històries, obres de teatre, jocs florals, manualitats, dibuixos i poemes. 
Aquest any, Ambäukatunàbia ens porta una sorpresa molt especial per a tots els pares, mares, nens/es, mestres, caps i monitors/es... 

 Clicant al següent enllaç podreu descarregar-vos el document adjunt i gaudir-lo!








Publicació relacionada:

25 de març 2013

El mercat de Calaf




“Vet aquí una vegada, un bon dia el campaner de Calaf es va adonar que aquell dia passarien coses d’allò més estranyes. Tot just començar el dia, va estirar les cordes de les campanes i aquestes no van sonar, el campaner no en va sentir el seu soroll habitual.

Pensant-se que potser la corda estaria trencada o la campana feta malbé, s’hi va enfilar, però tan la corda com la campana estaven en perfecte estat. Espantat, va pensar que tants anys fent sonar les campanes s’havia tornat sord, però quan va baixar per les escales de fusta sí que va poder sentir el cruixit que anaven fent sota les seves passes.
Fins unes hores més tard, ningú no va saber què passava. I és que resulta que era un dia d’hivern tan endimoniadament fred que els sons que emetien les coses i les persones quedaven congelats i no podien arribar a les orelles ni de persones ni d’animals.

Doncs bé, aquell dia tan fred, era dissabte, dia de mercat setmanal a Calaf, i quan els venedors van muntar les seves parades disposats a escoltar les ofertes dels compradors, es van adonar que no sentien res de res. Tot i aquell silenci, l’important era vendre i es van entendre d’allò més bé assenyalant amb els dits i els gestos el que necessitaven i el que en pagaven.

Els compradors, evidentment tampoc no van marxar, i tot i no sentir res de res, se les van apanyar per aconseguir allò que volien. Els únics realment espantats eren els animals, que no entenien perquè els sons que emetien no els sentia ningú i encara bramaven més i més fort.

A mig matí, va començar a sortir el sol i mica en mica va començar el desgel. Primer es van descongelar els sons més aguts, les paraules no es descongelaven pas senceres, ja que primer ho feien les lletres més agudes i després les més greus. Per això, els sons arribaven a la gent de manera que no entenien res de res.

Quan es va desgelar per complert tot, el núvol de sons congelats va caure al damunt de la plaça com una pedregada de sorolls que ni els més agosarats van poder resistir. Hi va haver un guirigall tan gran que tots van marxar esparverats amb les mans tapant-se les orelles.”


L'Origen...

Aquesta és la llegenda el Mercat de Calaf, una història sorprenent provinent d’aquestes terres de l’Anoia que ha esdevingut part de la cultura popular del nostre país.

Hi ha qui diu que aquesta llegenda acaba amb tothom pegant-se i barallant-se, però tots coincideixen en dir que enlloc no es va sentir mai més un xivarri tan gran. I és per això que “Semblar el mercat de Calaf” s’ha acabat convertint en una expressió popular que significa “desordre, guirigall, desorganització”. També s’utilitza molt l’expressió, “Hi ha més xivarri que al mercat de Calaf”.

18 de març 2013

Conflicte cognitiu


Font: selecciones.com
Un conflicte cognitiu (segons la psicologia i l’epistemologia) és aquell que es produeix quan els coneixements previs d’un individu entren en conflicte amb nous coneixements. A partir de com es gestioni aquest conflicte entre els coneixements previs i els nous coneixements, es possibilitarà o no que es produeixi un aprenentatge significatiu.
Davant del conflicte cognitiu, l’individu pot actuar de diferents maneres, pot:
  • Rebutjar els nous coneixements: basant-se en els coneixements previs, desqualifica els nous coneixements, declarant-los com a no vàlids. Aquesta opció reforça les representacions i els esquemes mentals previs.
  • Ignorar els nous coneixements, a causa de la seva incapacitat per comprendre’ls.
  • Incorporar els nous coneixements de forma aïllada, és a dir, no establint una relació amb els coneixements previs. D’aquesta manera no es produeix l’anomenat aprenentatge significatiu.
  • Modificar els seus coneixements i les seves representacions mentals prèvies, de manera que hi integra els nous coneixements. Aleshores és quan es produeix un aprenentatge significatiu.
El concepte de conflicte cognitiu és un concepte que va ser creat pel psicòleg i biòleg suïs Jean Piaget (1896-1980). Aquest autor va destacar per la seva teoria sobre el desenvolupament cognitiu, per les seves aportacions en el camp de la psicologia genètica, per ser el creador de la epistemologia genètica i pels seus estudis sobre la infància.

14 de març 2013

Educació activa

La pedagogia o educació activa és un mètode d’ensenyament- aprenentatge diferent a la resta de models. És una barreja de diversos models pedagògics que intenta agafar el millor de cadascun i obtenir una nova manera de veure l’educació. Pretén posar d'una vegada per totes al professorat al servei de l'alumnat. Apareix aquesta educació activa a finals del segle XIX.

4 principis
  1. L'esforç es deixa de banda per l'interès. Primer hem de descobrir quin és l'interès de l’alumne, i després ja el motivarem perquè s'esforci.
  2. Dóna més importància a la cooperació. Així ho considera l'educació activa.
  3. L'escola no és només un procés de preparació per a la vida sinó que ella ( escola) mateixa ja és vida.
  4. L'aprenentatge està centrat en l'experiència, l'observació i la utilitat. Aquests trets donen sentit a l'educació activa.
Corrents de pensament que sostenen l'educació bàsica:
Pensament
Autor
Segle
Paraula sintetització
Empirisme
Hume
XVII
Els sentits
Liberalisme
Adam Smith
XVIII
Individual
Naturalisme
Rousseau
XVIII
Espontaneïtat
Positivisme
Comte
XIX
Fets, dades
Pragmatisme
John Dewey
XIX
Pràctica, utilitat

WEBGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA
Apunts de l’assignatura: “Teories i pràctiques contemporànies en educació”, de la UAB

11 de març 2013

Crisivalors recomana... L'home és bo per naturalesa

Després de mirar aquest video, 

no creus que n'hauriem 

d'aprendre més dels nens?




Desenvolupament

El desenvolupament és un procés a partir del qual el subjecte va adquirint noves funcions, en interacció amb el context, que van adquirint major amplitud i complexitat.
Durant aquest procés, es produeixen un conjunt de canvis que depenen tant de l’herència (càrrega genètica), com de l’experiència (interacció amb l’entorn). Aquests canvis poden ser a nivell microgenètics (petits canvis evolutius), o be ontogenètics (de llarga durada, al llarg de tot el desenvolupament). 
Alhora que es produeix el desenvolupament, l’individu creix (augmenta quantitativament la seva dimensió biològica) i madura (augmenta qualitativament, perfecciona les característiques físiques que el fan hàbil per les diferents funcions).
Aquest pot ser de tipus:
  • Cognitiu: maduració dels processos bàsics (sensació, percepció, atenció i memòria) i superiors de pensament (la solució de problemes, la creativitat, l’anàlisi, la conceptualització, el pensament crític, la manipulació de la informació, l’ordenació, l’aprenentatge del llenguatge,...).
  • Socioafectiu: emocional (domini de les emocions i els sentiments), social (habilitats i processos que permeten la relació entre iguals i l’acceptació de l’individu en una societat) i moral (capacitat de raonar sobre el que és correcte o incorrecte en una situació determinada, d’exercici un judici propi). Ens porta a la formació de la identitat personal.
  • Psicomotor: independència i coordinació de les diverses parts del cos. Durant aquest, els moviments i les diverses funcions es van fent més específiques.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:
sobre el desenvolupament cognitiu:

6 de març 2013

El Cazo de Lorenzo

Imatge extreta del blog "Organitzem el centre escolar"
Avui us porto un vídeo que m'ha cridat molt l'atenció i m'ha fet pensar en tots aquells nens que passen desapercebuts a les aules, tots aquells nens qualificats de moguts, inquiets, despistats, lents, que no han tingut una mestra que els hagi sabut guiar i donar recursos i estratègies per continuar caminant. 

Tots mereixem una oportunitat i, nosaltres, com a mestres, hem de tenir en compte que hi ha alumnes que necessiten una empemta per tirar endavant. No tots els alumnes tenen el mateix ritme d'aprenentge ni tampoc responen de la mateixa manera a les diferents estratègies i maneres d'ensenyar o presentar les activitats. Per això hem d'intentar sempre donar diferents opcions i plantejar activitats que donin l'oportunitat als nostres nens de treballar a diferents ritmes per arribar a assolir el mateix nivell d'aprenentatge.

"El cazo de Lorenzo"



Per saber-ne més:

1 de març 2013

Interacció social

 Interacció social 
 
La interacció social és la relació que s’estableix entre dos individus o més, que intercanvien informació o comportaments. En el camp de l’educació els individus adquireixen un rol, ja sigui de docent, o bé d’alumne, i a com a tals, tenen un tipus de comportament determinat.
    1. Rol docent
El rol del mestre canvia substancialment. És considerat com un mediador entre el coneixement i l’aprenentatge dels alumnes, comparteix les seves experiències i sabers en una activitat conjunta de construcció de coneixements. Promou aprenentatges significatius, que tinguin sentit i que serveixin a la vida diària. És capaç de donar l’ajuda necessària adaptada a la diversitat de característiques, necessitats i interessos dels seus alumnes. Té com a objectiu aconseguir alumnes autodidactes i autònoms.
Ensenya a aprendre, vol que els seus alumnes aprenguin a aprendre. És mediador de coneixements i facilita “bastides” sobre les que l’alumne pugui construir aprenentatges significatius.

Un concepte clau dins del constructivisme pedagògic i que explicita el paper de guia del mestre és el de la Zona de Desenvolupament Propera.

    1. Rol de l’estudiant
L’alumne és constructor actiu, descobridor i creador del propi coneixement. En aquest plantejament, l’alumne esdevé protagonista de l’activitat immers en un aprenentatge autèntic on l’entorn és rellevant per al seu aprenentatge i en el que el seu mestre no és l’únic transmissor del coneixement. La pròpia experiència i coneixements previs respecte als temes proposats són la base per als nous aprenentatges. També es dóna l’aprenentatge holístic: implica emocions, voluntat i esforç cognitiu. Els alumnes treballen en equip els aprenentatges que es construeixen, d’aquesta manera, social i culturalment.

    1. Relació docent - alumne
En aquest paradigma, el coneixement es construeix conjuntament entre professors i alumnes. La naturalesa de l’aprenentatge és cooperatiu, social: necessita d’un entorn de comunitat. S’estableix un intercanvi personal entre alumnes i entre professor i alumnes. L’aprenentatge es dóna en un context cooperatiu, a l’aula i fora d’ella. Tots dos realitzen una tasca constructiva i reflexiva sobre el propi aprenentatge.

BIBLIOGRAFIA:
  • Apunts de les l’assignatura: “Teories i pràctiques contemporànies en educació”, de la UAB.