20 de des. 2012

Teoria del constructivisme

La teoria constructivista és un model pedagògic que manté que la persona no és només un producte de l’ambient i la genètica, sinó que és una construcció pròpia que es va produint dia a dia com a resultat de la interacció d’ambdós factors. El coneixement no és una còpia de la realitat, sinó una construcció de l’ésser humà que es realitza a partir dels esquemes que la persona té (coneixements previs) producte de la seva interacció amb el medi. Tot aprenentatge suposa una construcció a partir d’un procés mental que duu a l’adquisició d’un coneixement nou. L’important en aquest procés no és només el nou coneixement, sinó la possibilitat de construir-lo i assolir una nova competència que permetrà generalitzar i aplicar el nou coneixement a una situació nova. El model Constructivista, doncs, està centrar en la persona, en les seves experiències prèvies a partir de les que realitza construccions mentals i que considera que la construcció es produeix:
  • Quan la persona interactua amb l’objecte de coneixement (Piaget)
  • Quan la persona interactua amb altres. (Vygotsky)
  • Quan la situació és significativa per a al persona (Ausubel).

Autors
  • Jean Piaget (1896-1980)
  • Lev Vigotsky (1896-1934)
  • David Paul Ausubel (1918-2008)
  • Jerome Bruner (1915)

17 de des. 2012

Comunitats d'aprenentatge

Una comunitat d’aprenentatge es defineix com “un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula” (Valls, 2000).
Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d’Aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d’igualtat amb un objectiu compartit: l’aprenentatge dels nens i les nenes per no estar exclosos de la societat de la informació.


La participació de la comunitat és imprescindible per a dur a terme el projecte. Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones implica superar els problemes del fracàs escolar i la conflictivitat, que es relacionen íntimament amb l’exclusió social, per a construir una educació de qualitat que, com demostren els fets, el sistema educatiu actual no pot oferir. De la mateixa manera que l’educació en la societat de la informació no es pot circumscriure només a l’espai que ocupa l’aula, els i les mestres no poden ser els únics responsables de la formació dels nostres infants. Cal la implicació de tots els agents educatius de la comunitat (família, voluntariat, associacions veïnals, institucions del barri, ...) per a que aquesta tasca tingui èxit.

Calen els esforços de tota la comunitat educativa per educar un sol infant. 

Aquesta participació es concreta en el canvi de l’estructura jeràrquica tradicional de l’escola cap a una escola oberta al barri. Pares, mares, familiars i voluntaris, qualsevol persona de l’entorn proper a l’escola que hi estigui interessada entren a formar part, juntament amb el professorat, dels òrgans directius de l’escola, de manera que la supervisió i coordinació del projecte es porta a terme amb la participació de tots els sectors implicats, per sobre d’una direcció unipersonal. Per a la gestió i organització del centre educatiu a tots els nivells, es creen comissions mixtes (formades per professorat, familiars i voluntaris) que desenvolupen tasques concretes, des de la presa de decisions referents al projecte educatiu de centre o als continguts del currículum que cal prioritzar fins a l’organització de festes o altres activitats lúdiques.
Tots els àmbits en què els infants interaccionen tenen influència per a al construcció dels seus coneixements i és per això que la transformació que es proposa des de les Comunitats d’Aprenentatge no pretén reduir el seu abast a l’interior del centre escolar, sinó que pretén tenir un impacte també sobre l’entorn com a agent educatiu.
L’organització de l’aula més comuna i característica de les comunitats d’aprenentatge són els grups interactius.

14 de des. 2012

Grups interactius dins l'aula

GRUPS INTERACTIUS DINS L’AULA

Els grups interactius consisteixen en un tipus de grups petits (de quatre o cinc alumnes) i heterogenis, que en col·laboració, resolen tasques de classe amb la supervisió d’una persona adulta (familiar, mestre, voluntari, etc.) que està dins el grup. El ritme de treball és alt i solidari. La tasca del professor és la coordinació de la classe.
La composició d’aquests grups afavoreix la barreja de nivells, de manera que en l’elaboració de les tasques de classe, els alumnes col·laboren en la seva resolució. D’aquesta manera, els alumnes que han adquirit un aprenentatge el reforcen explicant-lo als que encara no ho han fet, que l’entenen millor confrontant l’explicació dels educadors i la dels companys. D’altra banda, la solidaritat i la fixació d’objectius comuns és un estímul per a aprendre i evitar el conflicte. L’entrada de voluntaris i voluntàries a les aules es fa molt útil a la prevenció i resolució de conflictes entre l’alumnat. El fet que el professor/a no pugui atendre al mateix temps a tots els nens i nenes perquè obtinguin el mateix nivell d’aprenentatge fomenta l’aparició de conflictes en l’alumnat que s’avorreix o que no entén el que s’ha de fer.

12 de des. 2012

Treballem per racons



 Els racons són una eina d’aprenentatge emprada amb els nens i nenes que ens permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada i diferent. Poden ser de treball o de joc.
Segons el tipus d’activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d’altres els nens/es poden funcionar amb força autonomia.

Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també potencien la seva iniciativa i el sentit de la responsabilitat.
http://blocs.xtec.cat/pompeufabralh/files/2009/03/pictos.jpg

Els/les mestres porten un control de manera que cada nen/a vagi passant al llarg d’un període de temps (setmana, quinzena...) per tots els diferents racons de treball. És positiu que hi hagi més d’un mestre a l’aula de manera que cadascú s’encarregui d’uns racons concrets. 
Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada nen/a, planificant activitats d’aprenentatge adaptades als seus coneixements previs.


10 de des. 2012

Motivació a l'aula


Podriem dir que la motivació és un estat de la ment que «mou», o predisposa, a qui l’experimenta a posar els medis necessaris, al seu abast, per tal d’arribar a la consecució d’un objectiu.
Segons el Diccionario de la Real Academia Española la paraula “motivación” està vinculada amb la paraula “motivo” i aquesta última deriva del mot llatí «motīvus» el significat del qual és «relatiu o relacionat amb el moviment».
En el camp de l’educació podem distingir, a grans trets, diversos tipus de motivació:
  • La motivació extrínseca: quan els estímuls que mouen a actuar són exteriors al subjecte que els experimenta i són aliens al mateix procés d’aprenentatge (poden ser estímuls positius -premi- o estímuls negatius -càstig-)
  • La motivació intrínseca: quan els estímuls que mouen a actuar neixen a l’interior del propi subjecte que els experimenta i estan relacionant directament amb el procés d’aprenentatge (pot ser el plaer o la satisfacció d’aprendre)
  • La motivació instrumental: quanels estímuls que mouen a actuar estanrelacionats amb la utilitat d’un aprenentatge
  • La motivació integradora: quan els estímuls que mouen a actuar estan orientats a fomentar i estrènyer els llaços de pertinença a un grup o comunitat.
  • La motivació positiva: quan els estímuls s’orienten a la consecució d’un objectiu
  • La motivació negativa: quan els estímuls s’orienten a evitar una situació no desitjable.


    http://www.dfarmacia.com/ficheros/images/4/4v23n10/grande/4v23n10-13069610tab03.gif
    Font: Coaching - Motivación
    Per saber-ne més:

7 de des. 2012

Ara ve Nadal...


Lletra

Ara ve Nadal, 
matarem el gall
i a la tia Pepa 
n'hi darem un tall. 

Ara ve Nadal, 
matarem el porc
i a la tia Pepa
n'hi darem un tros. 

Ara ve Nadal, 
menjarem torrons
i amb una guitarra
cantarem cançons. 

Música

Ara ve Nadal 
Ara ve Nadal
Ara ve Nadal


Més mostres de fitxes d'aquesta cançó:












Un cançoner és una eina fantàstica per anar de campaments, de colònies, d'excursió i, sobretot, per tenir-lo a l'aula. La música a l'aula és molt important. No val la idea que tenim tots que la classe de música cobreix totes les necessitats musicals dels alumnes. Això ja no serveix. La música, igual que totes les àrees de coneixement escolars, s'ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees del currículum. Per això jo proposo un cançoner virtual que vaig actualitzant.

En aquest apartat del meu blog podreu trobar una gran varietat de cançons infantils, de primària i per a nens i nenes més grans que es poden utilitzar en tots els àmbits educatius (centres escolars, esplais, caus, casals d'estiu, etc.)

Espero que us agradi i que en pugueu fer un bon ús!





Una eina molt bona per treballar les cançons tradicionals catalanes a les aules és el cançoner editat per la Generalitat de Catalunya que podreu consultar al següent enllaç:


6 de des. 2012

Els reis de l'Orient




Els Reis de l'Orient
porten coses, porten coses
els Reis de l'Orient
porten coses a la gent. 

Amb aquesta cançó es poden fer versions en funció de la població de la que siguin els nens  que la cantin com, per exemple:

1. Els Reis de Vilanova, 
porten coses, porten coses, 
Els Reis de Vilanova, 
porten coses a l'escola. 

2. Els Reis de Granollers, 
porten coses, porten coses. 
Els Reis de Granollers, 
porten coses pels tallers. 

3. Els Reis de Vilanova i la Geltrú, 
porten coses, porten coses, 
Els Reis de Vilanova i la Geltrú, 
porten coses i són per tu. 


(Si en sabeu més no dubteu en fer-me-les arribar!)






Un cançoner és una eina fantàstica per anar de campaments, de colònies, d'excursió i, sobretot, per tenir-lo a l'aula. La música a l'aula és molt important. No val la idea que tenim tots que la classe de música cobreix totes les necessitats musicals dels alumnes. Això ja no serveix. La música, igual que totes les àrees de coneixement escolars, s'ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees del currículum. Per això jo proposo un cançoner virtual que vaig actualitzant.

En aquest apartat del meu blog podreu trobar una gran varietat de cançons infantils, de primària i per a nens i nenes més grans que es poden utilitzar en tots els àmbits educatius (centres escolars, esplais, caus, casals d'estiu, etc.)

Espero que us agradi i que en pugueu fer un bon ús!


Una eina molt bona per treballar les cançons tradicionals catalanes a les aules és el cançoner editat per la Generalitat de Catalunya que podreu consultar al següent enllaç:


5 de des. 2012

Fum, fum, fum




1. 
A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum;
a vint-i-cinc de desembre, 
fum, fum, fum. 
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet, 
fill de la Verge Maria, 
n'és nat en una establia 
fum, fum, fum

2. 
Allà dalt de la muntanya, 
fum, fum, fum;
allà dalt de la muntanya, 
fum, fum, fum. 
Si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets, 
amb la pell i la samarra
mengen ous i botifarra, 
fum, fum, fum. 

3. 
Qui en dirà més gran mentida?, 
fum, fum, fum;
qui en dirà més gran mentida?, 
fum, fum, fum. 
Ja en respon el majoral, 
amb gran cabal, amb gran cabal:
-Jo en faré deu mil camades
amb un salt totes plegades, 
fum, fum, fum. 



Aquesta nadala la podem començar a introduir al cicle inicial, és a dir, a partir dels 6 anys. 


Cliqueu aquí per escoltar la cançó. 





Un cançoner és una eina fantàstica per anar de campaments, de colònies, d'excursió i, sobretot, per tenir-lo a l'aula. La música a l'aula és molt important. No val la idea que tenim tots que la classe de música cobreix totes les necessitats musicals dels alumnes. Això ja no serveix. La música, igual que totes les àrees de coneixement escolars, s'ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees del currículum. Per això jo proposo un cançoner virtual que vaig actualitzant.

En aquest apartat del meu blog podreu trobar una gran varietat de cançons infantils, de primària i per a nens i nenes més grans que es poden utilitzar en tots els àmbits educatius (centres escolars, esplais, caus, casals d'estiu, etc.)

Espero que us agradi i que en pugueu fer un bon ús!


Una eina molt bona per treballar les cançons tradicionals catalanes a les aules és el cançoner editat per la Generalitat de Catalunya que podreu consultar al següent enllaç:


4 de des. 2012

Caga Tió




Tenint en compte que d'aquesta cançó se'n coneixen moltes versions, només posaré les dues fitxes que tinc. Si us en sabeu més i voleu compartir-les no dubteu en fer-me-les arribar amb o sense fitxa!  Aquesta és una cançó tan popular que ens l'hem fet nostra i per això no té una lletra única i universal. 










Un cançoner és una eina fantàstica per anar de campaments, de colònies, d'excursió i, sobretot, per tenir-lo a l'aula. La música a l'aula és molt important. No val la idea que tenim tots que la classe de música cobreix totes les necessitats musicals dels alumnes. Això ja no serveix. La música, igual que totes les àrees de coneixement escolars, s'ha de treballar de manera transversal des de totes les àrees del currículum. Per això jo proposo un cançoner virtual que vaig actualitzant.

En aquest apartat del meu blog podreu trobar una gran varietat de cançons infantils, de primària i per a nens i nenes més grans que es poden utilitzar en tots els àmbits educatius (centres escolars, esplais, caus, casals d'estiu, etc.)

Espero que us agradi i que en pugueu fer un bon ús!


Una eina molt bona per treballar les cançons tradicionals catalanes a les aules és el cançoner editat per la Generalitat de Catalunya que podreu consultar al següent enllaç:


3 de des. 2012

El petit avet

El petit avet - Una mà de contes








En Sergi va xutar tan fort, que la pilota va volar i volar i volar fins que va quedar penjada a les branques més altes d'un arbre de Nadal. Era un avet enorme i frondós decorat amb cintes blanques, amb unes boles vermelles com pomes i amb un estel platejat que brillava dalt la capçada. 


En veure la pilota penjada allà dalt de tot, els nens de seguida van saber que era impossible recuperar-la. Així doncs, després de mirar-la una estona, van decidir que el partit s'havia acabat i que ja se'n podien anar cap a casa. 

De sobte, quan encara no havien fet ni quatre passes, van sentir una veu que deia:

- Un dia, jo també vaig ser petit com vosaltres. 


Qui ha parlat? Es preguntaven amb incertesa. D'on sortia aquella veu gruixuda que acabaven de sentir?

- Però d'això ja fa molts anys... - va continuar la veu-. Perquè ara sóc un arbre alt i fort, el més vell del poble. 

Era l'arbre qui parlava! No podia ser! Era increïble, però la misteriosa veu sortia d'aquell avet tan elegant. 

- Escolteu, minyons, si seieu al meu voltant us explicaré la meva història. 

I els nens es van asseure a terra fent una rotllana, disposats a escoltar la història d'aquell petit avet. Quan tots van parar atenció, l'arbre va començar el relat:

"Vaig néixer al cim de les muntanyes. En un lloc on tot és de color verd. Cada any,  a principis de desembre, els llenyataires ens visitaven amb les destrals. Venien amb la intenció de convertir-nos en arbres de Nadal. Fixeu-vos-hi bé: arbres de Nadal, el somni de tot avet! No penseu que aquells homes triaven qualsevol arbre. No, no. Només escollien els millors exemplars. 

No cal dir que des de molt petit jo desitjava ser un dels escollits. Somniava arribar a casa d'una família i que em vestissin amb cintes de colors, que m'omplissin els braços de llums i espelmes i els peus amb mil regals. 


"Aquest és massa petit i esquifit per ser un bon arbre de Nadal", els sentia dir mentre s'emportaven els meus germans o els meus amics. 


El dia del meu cinquè aniversari, quan ja havia perdut totes les esperances de convertir-me en un arbre de Nadal, vaig veure que un cotxe pujava amb molt d'esforç per la carretera de la muntanya. Va aturar-se molt a prop d'on era jo i de dins en va sortir un senyor i dues nenes bessones. Quan vaig veure la destral que aquell home duia a les mans, vaig suposar immediatament que aquella família buscava un arbre de Nadal. Vaig reaccionar de pressa i fent un gran esforç, vaig posar el tronc tan rígid com vaig poder. 


- Aquest, pare, pare... Volem aquest!


Encara no sé per què aquelles nenes es van enamorar de mi. De debò que no ho sé. Em feia la sensació que somiava. 


- A veure aquest avet que voleu - va dir el pare mentre em tocava el tronc i les branques -. Ummmmmmm! Sembla fort, sí senyor, però no és cap roure... Millor, així serà més fàcil de traslladar. Sí, té prou branques, encara que no és un dels més frondosos que he vist. Però millor així, perquè tampoc no tenim gaire espai. No és alt, però tampoc no és baix. Sí, crec que té la mida justa. Nenes... Ja tenim arbre de Nadal!!!


Encara no m'ho crec. Van agafar-me amb molta delicadesa i em van lligar sobre la baca del cotxe. Poc després, el vehicle enfilava carretera avall. No acostumo a plorar, però aquell dia se'm van escapar un parell de llagrimots mentre veia com els companys que deixava a la muntanya anaven fent-se més i més petits fins que els vaig perdre de vista definitivament. Era el moment més emocionant de la meva vida. M'havia convertit en un arbre de Nadal. 


Quan vam arribar a la casa, la família no va perdre el temps i en un tres i no res em van vestir amb unes cintes blanques i unes boles vermelles llampants. I de barret van posar-me un estel platejat preciós. Em sentia tan orgullós. No sé què hauria donat en aquell moment perquè em poguessin veure els meus amics. Feia tant de goig, que aquella nit les dues germanetes no van voler anar al llit i es van quedar a dormir al meu costat. 


Uns quants dies abans de Nadal, tots quatre van posar els regals al meu voltant. Hi havia capses grosses i petites, quadrades i rodones, totes embolicades amb uns papers maquíssims i guarnides amb un llaç. Va ser una experiència meravellosa compartir la il·lusió amb aquella família. Viure amb ells tota la màgia de la nit de Nadal. 


Van ser unes festes molt felices, però un cop es van haver acabat, les nenes van haver de tornar a escola i la senyora Júlia i el senyor Ramón van plantejar-se molt seriosament el meu futur. 


- Què en farem de l'avet, Ramón? - va preguntar la senyora Júlia al seu marit mentre passava l'aspirador. 
- Què vols que en fem? És un avet mort i d'un avet mort no podem fer res més que llenya - va contestar el senyor Ramón. 


Mort? No era pas mort! Jo encara era viu! Que no ho veien, que la saba encara em circulava pel tronc i que les meves fulles encara eren verdes. Que potser no els havia fet feliços? En aquell moment estava totalment convençut que tenia les hores comptades. 


Aquella tarda, abans que les nenes arribessin de l'escola, vaig veure que el senyor Ramón venia amb la destral a la mà. 


- Però què passa aquí? - va preguntar el senyor Ramón en veure'm tremolar d'aquella manera -. Mira, Júlia, aquest arbre tremola... El petit avet encara és viu!


No van dubtar gens: el senyor Ramón i la senyora Júlia em van portar a coll fins aquí on sóc ara, a la part del davant del jardí. Van fer un forat molt gros a terra i em van plantar a corre-cuita. 
Després, el senyor Ramón va agafar una regadora plena d'aigua i em va dutxar tant que em va deixar nou. 


Ha passat molt temps des d'aquell dia, però el senyor Ramón i la senyora Júlia continuen adornant-me cada any amb les mateixes cintes i boles. I damunt del cap em posen l'estel platejat que brilla amb la claror de la lluna. Em deixen ben maco per donar la benvinguda a les filles, als gendres i a tots els néts, que ja en tenen una bona colla."


I aquesta és la història d'aquell petit avet que s'ha convertit en l'arbre de Nadal més vell del poble. 


- No us en aneu - va demanar -. Espereu-vos un moment, que li he demanat al vent que em faci ballar i així us podré tornar la pilota. 
- Moltes gràcies, avet!! - van cridar tots els nens mentre corrien a refugiar-se de la neu. 
- Adéu, xicots - va contestar l'arbre -. I recordeu que no cal tenir pressa pres créixer. Que ja tindreu prou temps per fer-vos grans! 




Hans Christian ANDERSEN