27 de nov. 2012

Dia del mestre

Aquí us deixo una fotografia que explica molt bé les característiques principals i més importants d'una bona mestra d'infantil!

PetitaBaldufa



























I una gran vinyeta de Mafalda perquè aneu pensant... 



Podeu trobar més aquí:

23 de nov. 2012

Albert Einstein - Creativitat

"Es un milagro que la creatividad 
sobreviva a la educación reglada".

Albert Einstein




20 de nov. 2012

Dia Universal de la Infància - Convenció sobre els Drets de l'Infant



Avui, 20 de Novembre, se celebra el Dia Universal de la Infància en commemoració de l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. 

Aquí trobareu algunes de les activitats proposades per UNICEF.  
 

Font


Calaix de sastre:

16 de nov. 2012

Treball cooperatiu

El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge on els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts amb l’objectiu d’aconseguir unes metes i uns objectius comuns.
Les interaccions i els diferents punts de vista que es produeixen dins el grup ajuden als nens a establir relacions entre ells, a respectar aquestes diferents visions, a aprendre coses noves, a rectificar i a consolidar o reformar idees que ja tenien interioritzades.

Molts experts aconsellen que el grup cooperatiu hauria d’estar format per 3, 4 o 5 membres de manera heterogènia perquè aquest funcioni. A més, és preferible que les persones d’aquest treballin junts com a mínim un trimestre, d’aquesta manera els dóna temps a establir lligams i confiança. Però aquests grups a part de formar-se de manera heterogènia, han de complir les següents condicions, establertes per Johnson i Johnson (1997):


  • Interdependència positiva: el grup ha de seguir un mateix objectiu, de manera que l’èxit o el fracàs d’un membre del grup, suposa l’èxit o el fracàs de tot el grup.
  • Interacció cara a cara: els membres del grup han de discutir i parlar entre ells, buscar solucions, ajudar-se mútuament, etc.
  • Responsabilitat individual i de grup: Cada persona ha de responsabilitzar-se i contribuir amb una part de la feina perquè tot el grup aconsegueixi els objectius que persegueixen.
  • Desenvolupament d’habilitats socials: El grup de treball ha d’aprendre a resoldre conflictes, a prendre decisions, a discutir, etc.
  • Avaluació del treball en grup: El grup mateix ha de fer una autoavaluació sobre la seva feina (els aspectes a millorar, els aspectes positius i negatius dins el grup...).


    Mentre els alumnes duen a terme la seva feina i tots els elements dels que hem parlat anteriorment, el mestre és la persona que orienta i que dóna pautes durant tot el procés.
    En aquest tipus de treball el mestre s’ha de mostrar receptiu envers els interessos dels seus alumnes, ha de motivar-los i, el més important, ha de participar en el procés. 
Font: Espai formatiu - Estatut
A més, molts centres educatius que han dut a terme aquest tipus d’eina d’aprenentatge i, molts autors que han investigat sobre aquest tema, demostren que el treball cooperatiu té més avantatges que no pas el treball competitiu i/o l’individualista:
  • El treball cooperatiu afavoreix les relacions interpersonals del grup classe i del mestre.
  • El rendiment, la motivació envers les feines escolars i l’autoestima és clarament superior treballant a partir del treball cooperatiu.
  • El treball cooperatiu afavoreix l’acceptació de les diferències i el respecte d’aquestes.
  • Aquesta eina d’aprenentatge aporta noves possibilitats al mestre; atenció personalitzada a l’alumnat i l’entrada de més professionals a l’aula.
  • L’aprenentatge cooperatiu desenvolupa la creativitat dels nens i els ensenya a ser coherents i a cumplir els acords. A més, estimula el pensament crític.
  • I,  finalment, desenvolupa l’habilitat de presa de perspectiva social; la capacitat de veure les coses des de la perspectiva dels altres.


Per acabar, podem dir que aquest és un bon mètode d’aprenentatge perquè els alumnes treballin alguns elements que moltes escoles no treballen directament i que, amb aquest tipus de treball, es poden treballar indirectament.  També fa possible el creixement d’una persona, no només intel·lectualment sinó també moralment i actitudinalment.


Bibliografia

14 de nov. 2012

Jo de gran vull ser feliç!

Us deixo aquí una Contra de la Vanguardia molt interessant! 
Per què eduquem? Pensem en el que necessiten els nostres alumnes? 


12 de nov. 2012

ZDP - Zona de Desenvolupament Proper (Vigotsky)


Segons Vigotsky, el procés de desenvolupament segueix el d’aprenentatge, i aquest aprenentatge crea l’àrea de desenvolupament potencial, per això s’ha de tenir present.
Vigotsky afirma que “l’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Tot aprenentatge en l’escola té la seva prehistòria”. Cal diferenciar entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir. El desenvolupament actual és el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. El nivell de desenvolupament potencial es refereix als processos de desenvolupament que estan succeint i progressant o que són a punt d’ocórrer o de progressar.

Així, podem dir que la ZDP (Zona de Desenvolupament Proper) és la diferència entre el nivell de desenvolupament real actual i el nivell de desenvolupament potencial, determinat mitjançant la resolució de problemes amb la guia i la col·laboració d'adults o companys més capaços.
El terme potencial fa referència a connotacions de caràcter intern, per tant més centrat en el subjecte psicològic, en els processos mentals, on estan inclosos tots els coneixements, conceptes i destreses que un alumne està proper a adquirir, però que encara no és capaç de dominar sense ajuda o col·laboració d’altres més destres i experimentats. En canvi, el terme proper o pròxim fa referència a connotacions de caràcter social extern, i per tant més centrat en l’activitat social, en els processos d’instrucció. El que pretén Vigotsky és trobar un instrument que permeti la comprensió i la interiorització en tots dos nivells simultàniament.

El mestre guia la transició de l’alumne des de l’exercici assistit fins a l’assoliment independent. Aquesta representació de la funció del professor o de “l'expert” com d’ajuda i assessorament en l’aprenentatge, l'anomenem bastida o bastimentada (“scaffolding” en anglès). La ZDP col·loca el paper de l’escola i del propi docent (que ha d’evitar l’avorriment i el fracàs) en un lloc de gran importància per al desenvolupament dels alumnes.



A tall de resum:
Nivell de desenvolupament real: Allò que l’infant és capaç de fer per si sol en el mateix moment, o també coincideix amb tot el que el nen/a ha après a fer i ja pot dur a terme sense ajuda.
Zona de desenvolupament pròxim: És la zona que hi ha entre el desenvolupament real i el desenvolupament potencial, on intervé directament l’adult - “expert". És la zona on es produeix aprenentatge.
Nivell de desenvolupament potencial: Totes aquelles activitats o funcions que el nen/a només pot realitzar ajudat per altres persones, necessita relacionar-se i comunicar-se amb l’entorn perquè els altres l’ensenyin.

5 de nov. 2012

El mestre de filosofia i les pilotes de golf


Català:

Un mestre, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar un pot de vidre gran i va procedir a omplir-lo de pilotes de golf. Després va preguntar als estudiants si el pot estava ple i aquests van estar d'acord en dir que sí. El professor va agafar una caixa plena de perdigons i els va buidar dins el pot. Aquests van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. Llavors, el mestre tornà a preguntar altra vegada als estudiants si el pot estava ple, i ells van tornar a contestar que sí. 


Després, el professor va agafar una caixa plena de sorra i la buidà dins el pot. Evidentment que la sorra va omplir tots els espais buits. El mestre tornà a preguntar de nou si el pot estava ple i en aquesta ocasió tots els estudiants li respongueren amb un  unànime. 
El mestre, ràpidament va afegir dues tasses de cafè al contingut del pot i, efectivament, va omplir tots els espais buits entre la sorra. Els estudiants reien. Quan el riure es va apagar, el professor va dir: "Vull que us fixeu que aquest pot representa la vida. Les pilotes de golf són les coses importants com la família, els fills, la salut, els amics, l'amor, coses que t'apassionen. Són coses que, encara que perdéssim la resta i només ens quedessin aquestes, les vostres vides encara estarien plenes. Els perdigons són les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe... La sorra és la resta de les petites coses."

Va continuar dient:
"Si primer poséssim la sorra al pot, no hi hauria espai per als perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix succeeix amb la vida. Si utilitzéssim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindríem mai lloc per a les coses realment importants. Para atenció a les coses que són crucials per a la teva felicitat. Ves amb la teva parella a sopar, juga amb els teus fills, concedeix-te temps per anar al metge, practica esport, gaudeix amb la teva afició preferida..."

I va acabar amb:
"Sempre hi haurà temps per netejar la casa, per arreglar la clau de l'aigua. Ocupa't primer de les pilotes de golf, de les coses que realment importen. Estableix les teves prioritats, la resta tan sols és sorra". 

Un dels estudiants va aixecar la mà i li va preguntar què representava el cafè. El mestre va somriure i digué:
"M'encanta que em facis aquesta pregunta! El cafè és per demostrar que encara que la teva vida sembli plena, sempre hi ha un lloc per a dos tasses de cafè amb un amic."


Castellano:

Un profesor, delante de sus alumnos de la clase de filosofía, sin decir ni una palabra, cogió un bote grande de vidrio y procedió a llenarlo con pelotas de golf. Después, preguntó a los estudiantes si el bote estaba lleno. Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que sí. El profesor cogió una caja llena de perdigones y los vació dentro del bote. Estos llenaron los espacios vacíos que quedaban entre las pelotas de golf. El profesor volvió a preguntar de nuevo a los estudiantes si el bote estaba lleno, y ellos volvieron a contestar que sí. 

Después, el profesor cogió una caja con arena y la vació dentro del bote. Por supuesto que la arena llenó todos los espacios vacíos. El profesor volvió a preguntar de nuevo si el bote estaba lleno. En esta ocasión los estudiantes le respondieron con un sí unánime. El profesor, rápidamente añadió dos tazas de café al contenido del bote y, efectivamente, llenó todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían. Cuando la risa se fue apagando, el profesor les dijo: "Quiero que os fijéis que este bote representa la vida. Las pelotas de golf son las cosas importantes como la familia, los hijos, la salud, los amigos, el amor, cosas que te apasionan. Son cosas que, aunque perdiéramos el resto y nada más nos quedasen estas, vuestras vidas aún estarían llenas. Los perdigones son las otras cosas que nos importan, como el trabajo, la casa, el coche... La arena es el resto de las pequeñas cosas"

Continuó diciendo: 
"Si primero pusiéramos la arena en el bote, no habría espacio para los perdigones, ni para las pelotas de golf. Lo mismo sucede con la vida. Si utilizáramos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, no tendríamos nunca lugar para las cosas realmente importantes. Presta atención a las cosas que son cruciales para tu felicidad. Ve con tu pareja a cenar, juega con tus hijos, concédete tiempo para ir al médico, practica deporte, disfruta con tu afición favorita..."

.. y terminó con: 
"Siempre habrá tiempo para limpiar la casa, para reparar la llave del agua. Ocúpate primero de las pelotas de golf, de las cosas que realmente te importan. Establece tus prioridades, el resto solo es arena". Uno de los estudiantes levantó la mano y le preguntó qué representaba el café. El profesor sonrío y le dijo:
"¡Me encanta que me hagas esta pregunta!. El café es para demostrar que aunque tu vida te parezca llena, siempre hay un lugar para dos tazas de café con un amigo."