31 d’oct. 2012

Què significa la diversitat a les aules?


Buscant per internet articles d'educació, he trobat aquesta vinyeta de Frato (Francesco Tonucci), un dels mestres de la reflexió sobre educació. Crec que és ideal per reflexionar sobre què significa la diversitat a les aules?

M'agradaria començar dient que tot i que sembli que no és necessari parlar de diversitat a l'aula en ple segle XXI, creieu-me, ho és. Encara avui en dia hi ha una gran desconeixença i un gran recel a l'hora de parlar d'aquests temes. Sembla increïble, però tot i estar vivint a l'era de la comunicació i de la informació, els docents tenim una gran manca d'informació sobre aquest camp. 
Tots els mestres del món actual hauríem de saber utilitzar la diversitat que tots tenim a l'aula com una eina més que ens ajudi en la nostra tasca i que ajudi als alumnes en la construcció del seu aprenentatge. 
Quan es parla de diversitat, la majoria de gent pensa en la diversitat cultural, però com a professionals de l'educació hem de recordar que la diversitat a l'aula no depèn únicament del factor cultural o de la immigració, sinó que hi intervenen molts components. 

Si parlem de diversitat parlem de la coexistència a l'aula de diferents procedències culturals, diferents ritmes d'aprenentatge, diferents interessos i motivacions i, també, de diferents capacitats i necessitats educatives. Així doncs, no podem negar que totes les aules del món tenen diversitat, ja que no depèn només de la immigració, sinó de molts altres factors inherents als alumnes, independentment de la seva procedència cultural. 


També crec que com a mestres hem d'atendre les necessitats educatives dels nostres alumnes, de la manera més individualitzada possible. 
Per atendre la diversitat hem de prendre algunes mesures a nivell de centre (organització escolar: agrupaments flexibles, suports en petits grups, priorització de les normes de convivència, etc.) i a nivell d'aula (adaptació d'objectius i continguts didàctics al nivell adequat a cada infant, diversitat de recursos i metodologies, plans individualitzats, avaluació individualitzada, etc.)
Però totes aquestes mesures no serveixen de res si nosaltres no eduquem des de la interculturalitat i sense prejudicis. Perquè tots som diferents, independentment de la nostra procedència cultural o del color dels nostres ulls, tots nosaltres tenim característiques, capacitats, habilitats i ritmes d'aprenentatge molt diferents a les dels altres. I en la nostra tasca educativa hem de tenir sempre present que els prejudicis són un obstacle en les relacions socials. I tanmateix, si tenim en compte que la interacció social és la base del procés de construcció d'aprenentatge, evitar la transmissió de prejudicis als nostres alumnes és un fet a tenir en compte. 

Finalment, perquè continueu reflexionant sobre què significa la diversitat a les aules i com tractar-la, us deixo un curt de Pixar molt divertit!

Day&Night -- Pixar Shorts



També podríem indagar en les causes d'aquest desconcert general en termes de tractament de la diversitat i, segurament, parlaríem de la rapidesa amb la que canvien les coses en la societat actual.
M'explicaré. Si mirem aquesta altra vinyeta de Frato, podem veure com, en els últims anys, s'han multiplicat les procedències culturals dels nostres alumnes. Però, com ja hem dit abans, no podem fixar-nos únicament en aquest factor. Només cal que traiem el nas per la finestra de l'escola per veure que no només han canviat les procedències culturals, sinó també les maneres de comunicar-nos (Wathsapp, internet a tot arreu, xarxes socials...), les noves tecnologies avancen a passes agegantades, hi ha multiplicitat de models familiars, dificultats de conciliació del món laboral i familiar... 


29 d’oct. 2012

Honoré de Balzac



"No existeix un gran talent sense una gran força de voluntat"
 
Honoré de Balzac

26 d’oct. 2012

Pablo Picasso



·         “La inspiració existeix, però ens ha de trobar treballant”

Pablo Picasso

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/fotos/picasso.jpg

25 d’oct. 2012

Albert Einstein - Frase 1



·         “No és que jo sigui molt intel·ligent, és només que passo més temps amb els problemes”.  

Albert Einstein

http://1.bp.blogspot.com/-EIqqVOCuIcE/T5HfIXEk05I/AAAAAAAAARk/NzQrgFJ5itI/s1600/einstein.jpg
·

24 d’oct. 2012

Benjamin Franklin


"Dime y lo olvido, 
enséñame y lo recuerdo, 
involúcrame y lo aprendo"

Benjamin Franklin




Mafalda - Escuela tradicional


22 d’oct. 2012

Paulo Freire


"LA EDUCACIÓN NO CAMBIA EL MUNDO:
 CAMBIA A LAS PERSONAS 
QUE VAN A CAMBIAR EL MUNDO"

Paulo Freire 
 


11 d’oct. 2012

Cuinar amb nens és fàcil!



Incentivar els nens i les nenes a la cuina és una idea fantàstica perquè els més petits de la casa puguin interessar-se per la cuina i, així, estimular les seves ganes d'aprendre a cuinar i la seva curiositat per tal que quan siguin joves puguin interessar-se per saber quins són els aliments més nutritius per a ells. 

Tothom sap que la cuina sempre capta l'atenció dels més menuts, ells volen participar en l'activitat diària que duen a terme els seus pares, però moltes vegades els adults no els deixem prendre partit per seguretat o per mandra. 








Webs on podreu trobar receptes per fer amb nens, vídeos, fotografies, cursos de cuina per a nens i pares, activitats interactives i molt més:


Font: http://www.semproniana.net/

10 d’oct. 2012

Menjar bé, per viure bé.


L'alimentació dels infants

La correcta alimentació dels infants ha de començar pel seu naixement, així aconseguirem que en el seu desenvolupament al llarg de la seva vida estigui totalment adaptat a totes les varietats d'aliments que la naturalesa i la fauna ens proporcionen. 

L'alimentació ha de ser rica en hidrats de carboni procedent de fruites, cereals i vegetals, ja que aquesta substància és la principal font d'energia per al cervell. D'altra banda, els seus ossos, que estan en constant creixement, han de ser ben nodrits, el nen en edat escolar haurà d'ingerir una bona quantitat de calci, vitamines, A, C, D, K, magnesi, fluor, ferro i proteïnes

Tots hauríem de conèixer la importància d'una bona alimentació, per això convindria que expliquéssim als nostres nens/es cadascun dels aliments que hi ha a la nostra abast. Una bona opció seria analitzar la piràmide dels aliments amb els xiquets al costat, així veuran com cada aliment es pot consumir més o menys, la seva curiositat farà que puguem explicar el per què d'aquesta distribució:

Com dur una bona alimentació?
Una bona alimentació implica menjar una mica de tots els aliments i nutrients que hem proposat anteriorment, per assegurar-nos que els nens i les nenes tenen una dieta molt variada. 
Cal tenir en compte el següent:

L'esmorzar: és l'àpat més important del dia. Ens dóna l'energia suficient per fer funcionar el cervell i el cos durant tot el matí. 

Esbarjo: és convenient esmorzar alguna cosa també a mig matí per tal de recuperar les energies que hem anat perdent (làctics, cereals, fruita, entrepà)

Dinar: podem fer una dieta variada alternant els aliments durant els set dies de la setmana. Cada dia podem menjar una cosa diferent, podem variar entre llegums, vegetals, carn, pasta i peix. 

Berenar: podem variar en funció del que haguem menjat a mig matí (làctics, fruita, cereals, entrepà)

Sopar: l'últim àpat del dia ha de ser molt lleuger. Convindria que es mengessin làctics, peix, carn, sopa, verdura, ... 


9 d’oct. 2012

Castanyada

"Per Tots Sants castanyes i caragols amb banyes!"



Quan arriba la tardor i el temps del fred, al nostre calendari hi apareix la Castanyada. Durant aquesta festa tradicional catalana mengem castanyes, panellets i moniatos. 

Segons expliquen alguns experts, la tradició de menjar castanyes tant arrelada aquí Catalunya ve de molt lluny. Es va iniciar durant la nit de Tots Sants (1 de Novembre). Fa temps, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les campanes tanta estona feia necessari poder refer les forces. Per això els campaners s'enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l'any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans. 

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s'havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. 

Avui en dia, quan s'acosten aquestes dates, tornen a sortir les parades de castanyes, els panellets i la fruita confitada, així com també els moniatos


L'origen dels panallets i la seva relació amb la diada de Tots Sants no se sap del cert. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d'antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya Vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar. Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que es servia. 

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l'eternitat. 



Jocs i activitats:

8 d’oct. 2012

Mètode Kumon



El mètode Kumon és una tècnica d’auto aprenentatge basada en les matemàtiques que s’ha escampat a nivell mundial. La metodologia nasqué l’any 1954 al Japó, de la mà del Sr. Toru Kumon quan aquest, com a professor de matemàtiques, va decidir intervenir directament en l’educació del seu fill Takeshi. A base de dedicar durant cinc anys trenta minuts diaris a la realització d’exercicis que el seu pare li encomanava, Takeshi va arribar a 6è de primària resolent integrals i havent millorat substancialment en la resta d’assignatures. Des d’aleshores el Kumon no ha deixat de créixer i s’ha convertit en el programa d’educació extra escolar de més èxit, és present avui dia a molts països i més de 4.000.000 d’alumnes el practiquen per desenvolupar el seu potencial. 
A Espanya, el mètode va arribar l’any 1991 amb la creació de “Kumon Instituto de Educación” i, des de llavors, s’ha incorporat a desenes d’escoles com una activitat opcional més.

El que el fa diferent de la manera tradicional d’aprendre matemàtiques, és que l’habilitat de l’estudiant no es correspon ni amb l’edat ni amb el grau escolar d’aquest, sinó que cada alumne marca el seu ritme i el seu punt de domini treballant de 15 a 20 minuts diaris i deixant-se guiar per l’instructor del Centre Kumon al que acut.

El Kumon parteix de la idea que tots els alumnes tenen un alt potencial d’aprenentatge per desenvolupar i té la finalitat d’orientar-los d’acord amb les seves capacitats. L’objectiu d’aquest mètode per tant, és desenvolupar al màxim aquest potencial i aconseguir com a conseqüència la millora del rendiment de l’estudiant en els seus estudis.

L’autodidàctica és un dels punts clau del mètode Kumon i consisteix en “aprendre a aprendre”, és a dir, en que l’alumne, amb les eines que rep, sigui capaç d’aprendre per sí sol. Els alumnes s’han d’esforçar per entendre els nous conceptes sense accedir, a ser possible, a l’explicació magistral. Aquests assimilen els coneixements de diferents maneres i cadascun d’ells progressa al seu ritme, és per això que el Kumon és un programa individualitzat on l’alumne només avança quan ja domina completament el que deixa enrere. Cal tenir en compte que el material de Kumon està dissenyat per a que l’alumne sigui capaç d’entendre com resoldre els exercicis per sí mateix i, cada vegada que comença un tema nou, apareixen exemples per orientar-lo.


Per saber-ne més: