Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2012

Endevinalles - Objectes Quotidians

OBJECTES QUOTIDIANS



1. És més petita que una rata,  però com un lleó guarda la casa. 
Resposta: (LA CLAU)





2.  Tinc cavalls, però no es veuen,  corro molt i corro poc,  però si no em donen beguda no arribaré enlloc. 
Resposta: (EL COTXE)


3.  Sóc més alta que un gegant i em passo el dia fumant. 
Resposta: (XEMENEIA)



4.  Petita o gran sóc rodona,  sóc de pell i sóc de goma,  sóc de carn i sóc de roba i dono bon gust a l'olla. 
Resposta: (PILOTA)




5.  Tinc peus sense ser persona,  tampoc no sóc cap animal,  de dia sempre reposo  i de nit faig mon treball. 
Resposta: (LLIT)



6.  No sóc cargol ni bolet

En Cigronet

Hi havia una vegada... 
... un matrimoni de llenyataires que vivia en una casa vella i destartalada. El matrimoni era tan pobre, tan pobre, que amb prou feines podia alimentar als seus set fills.  Al més petit de tots, els seus pares li deien Cigronet, perquè quan va néixer no era més gran que un cigró. Amés a més de la seva mida, en Cigronet, cridava l'atenció pels seus ulls grans i vius.  I es que es Cigronet era un xiquet molt, però molt espavilat.  És veritat, que cabia en el palmell de la mà, però el seu cap albergava una intel·ligència tan gran com una muntanya.  Un dia, en Cigronet i els seus germans anaren a jugar al bosc. Com s'ho estaven passant molt bé, no se n'adonaren que se n'havien allunyat molt de casa i en això estaven que se'ls hi va fer de nit.  De sobte, el bosc es tornà obscur i amenaçador. El vent bellugava les branques dels arbres, i els animals llançaven uns grunyits que posaven els pèls de punta.  - Pare! Mare! On sou? Ens hem perdut! - cridaven e…

En Polzet - El conte d'un nen petit com un cigronet

El conte d'un nen petit com un cigronet...
... Hi havia una vegada un pobre camperol que s'estava una nit al costat de la xemeneia atiant el foc, mentre la seva dona filava, asseguda al seu costat. L'home va dir:
- Que trist és no tenir fills! Quin silenci hi ha en aquesta casa, mentre que a les altres tot és soroll i alegria!  - Sí - va respondre la dona, sospirant - encara que en fos un de sol, i encara que fos petit com un polze, em donaria per satisfeta. L'estimarem més que la nostra vida. 
I va succeir que la dona va sentir-se indisposada, i set mesos després va portar al món un nen que, encara que estava perfectament format, no era més gran que el polze. I els pares van dir: - És així com l'havíem desitjat, i l'estimarem amb tota la nostra ànima. 
Considerant la seva mida, li varen posar el nom de Polzet. L'alimentaven tan bé com podien, però el nen no creixia, si no que seguia tan petit com al principi. De totes maneres, la seva mirada era viva i espavilad…

La perla del drac - Tradicional xinès

Fa molts i molts anys hi havia un drac que vivia en una llunyana illa.

El drac tenia la seva cova al cim d'una muntanya i era un drac pacífic. No molestava mai als habitant de l''illa com feien altres dracs. Aquest era ben diferent.
A dins la cova el drac tenia una perla molt gran que cada dia treia fora per jugar amb ella. Jugava amb la perla com si fos una pilota: llançava la perla a l'aire i després l'agafava amb la boca. Aquella perla era tan bonica que molta gent l'havia intentat robar. Havien vingut cavallers d'arreu del món sencer per provar de prendre-li la perla al drac. Però ell la guardava amb molta cura i, per això, ningú no havia pogut mai robar-la. 
Un dia, però, l'Emperador de la Xina va decidir enviar el seu fill a l'illa perquè aconseguís la perla i li portés. Va cridar el jove príncep i li va dir: - Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la manera de portar-me-la fins al palau. 
I aix…

Rondalla - La faveta

La faveta

Una vegada hi havia una nena i un nen que eren tot solets al món.
No tenien cap parent i se'ls havia mort el pare i la mare. Per poder viure tenien de captar i plegar fems i després s'ho venien per poder menjar.
Un dia ve't aquí que el noi tot plegant fems ell que troba un gra de fava i va marxar a casa tot corrent.
-Guaita quina fava he trobat -va dir a la seva germana.
-Sí, què en farem? -va fer de resposta la seva germana que era més gran que el noi. -Veies, la sembrarem... I ell que va i la colga al corral que tenien darrere la casa. Al cap de tres dies ell que, el nen, veu que d'aquell gra de fava n'havia nascut una favera que s'anava fent alta, alta, i la nena que te li diu: -Mira, enfila-t´hi, que sabrem fins on arriba. Ell que, el noi, s'hi enfila i com més amunt pujava més li semblava que la favera creixia, fins que no va poder pujar més perquè es va trobar davant d'unes portes daurades. El noi tot estranyat, truca a la porta i tot seguit li com…

El molinet de sal (popular català)

El molinet de sal - Una mà de contes





Tot començà amb dos germans...  ... l'un era un simple pescador, pobre com una rata, però més bo que el pa, i l'altre era un capità de vaixell, molt ric, però egoista i avar. El pescador, que feia dies que no menjava perquè la pesca anava malament, va anar a casa del seu germà, tot un capità de vaixell, a demanar-li una mica d'ajuda. El capità, que era un garrepa, li va dir que ell no alimentava dropos i el va fer fora de casa seva. 
El pobre pescador va sortir de casa del seu germà amb més gana encara i ves per on, que es va trobar amb una vella que passava per la vora del camí. 
- Què et passa? -li digué la vella tota estranyada. 
- És que estic afamat i el meu germà no em vol ajudar - va respondre el pescador. 
I de sobte, la vella es va treure un molinet de sota el davantal i el va oferir al pescador. 
- Amb això aconseguiràs resoldre tots els teus problemes! - li va dir la vella.  - Què vols que faci amb això? Que no ho veus, que no tinc r…