Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2012

L'estrany desconegut (popular alemany)

L'estrany desconegut - Una mà de contes


Una vegada hi havia una família molt pobra que vivia al camp. 
Un dia els pares van donar tots els diners que tenien al fill gran i el van enviar al poble a comprar un bou. Pensaven que amb l'ajuda d'aquest animal podrien treballar molt més bé la terra i sortir de la misèria. El noi es va llevar molt d'hora, perquè havia de travessa un gran bosc, i va emprendre el camí cantant i xiulant. 






Quan ja feia una bona estona que caminava, va veure sorprès que al costat del camí hi havia dos testos, un amb un cactus i l'altre amb unes estranyes flors vermelles. I mentre rumiava què hi devien fer allà al mig del bosc, va aparèixer de sobte un home encara més estrany enfilat dalt d'un cavall que li va demanar si li podia fer el favor d'aixecar el test de les flors vermelles perquè, d'aquesta manera, va dir-li, l'ajudaria a conquerir el cor d'una persona. 


El noi no va acabar d'entendre què volia dir amb tot allò de c…

Els nyama i el camperol (Conte popular africà)

Els nyama i el camperol - Una mà de contes
La història comença un dia d'hivern... 
un dia que feia molt de fred... El nyama més vell de tots estava molt cansat, i és que no és fàcil fer un pas amb 75 caps a les espatlles. Quin pes! El vell va demanar al nyama més petit que anés a casa d'un camperol que vivia molt a prop a buscar unes quantes brases per escalfar-se. 
En arribar a la casa, el petit va trobar-hi la dona del camperol que preparava un cuscús, un menjar que de sempre ha agradat moltíssim als nyama. 
La dona del camperol li va dir:
- No et preocupis, noiet, et donaré les brases que et calguin, però t'hauràs d'esperar una mica que acabi de cuinar, i ja que ets aquí, si t'esperes, et podries quedar a dinar. 
El nyama petit no va poder resistir la temptació de tastar aquell cuscús i va esperar que la dona acabés de cuinar. Se li feia la boca aigua!
Mentre el nyam esperava impacient aquell suculent àpat, va arribar el camperol, i en veure els pèls de punta que duia …

El cargol (rondalla popular catalana)

Una mà de contes

Vet aquí que una vegada hi havia un cargol que li van venir ganes d'anar a veure el forat d'on surt el sol, que és allí on comença el món. I heus ací que camina que caminaràs, el cargol va arrossegar-se set dies i set nits sense parar ni deturar-se per res, tot adalerat per arribar com més aviat millor allí on comença el món, per veure el forat d'on surt el sol. I heu de saber i entendre i d'entendre i saber que, al cap i set dies i set nits d'arrossegar-se per terra sense parar ni deturar-se per res, se sentí tot adolorit de panxa i sense esma ni delit per seguir més endavant i va creure que el millor que podia fer era buscar una herbeta de poliol per fer-se unes sopetes que li fessin passar el mal de ventre. Se'n va anar al bosc, va buscar l'herbeta i estira que estiraràs, de cap manera la pogué fer seguir. I entre aquestes va passar l'escarabat, que quan el va veure tan enfeinat li va dir:
- Què fas aquí, cargol?
- Vull arrencar aquesta …

Història de com la saviesa s'escampà pel món

A Taubilàndia vivia en aquells temps remots, remotíssims, un home que posseïa tota la saviesa del món...

...es feia dir Pare Ananzi, i la fama de la seva saviesa s'havia estès per tot el país, fins als racons més apartats. És per això que de tots els racons del país anaven a visitar-lo per demanar-li consells i aprendre d'ell. 
Però he aquí que aquella gent es van comportar indegudament i, en conseqüència, Ananzi es va enfadar amb ells. Llavors va pensar una manera de castigar-los. 
Després de llargues i profundes meditacions va decidir privar-los de saviesa, amagant-la en un lloc segur. Un lloc tan fons i insospitat que ningú podria trobar-la mai. 
Però ell ja havia escampat els seus consells i aquests contenien part de la seva saviesa. Així doncs, n'Ananzi va voler recuperar-la i ho va aconseguir; al menys això pensava ell. 
Ara hauria de buscar un lloc on amagar el trasto de la saviesa; i, sí, també ell sabia el lloc. I es disposà a portar fins allà el seu tresor més valuós.…

La filla del sol i de la lluna (popular català)

La filla del sol i de la lluna - Una mà de contes




Sabies que el Sol i la Lluna van tenir una filla? Era la més bonica del món. I com que tenia uns pares tan màgics, aviat va aprendre a fer tots els encanteris i trucs de màgia coneguts i per conèixer. 
La filla del Sol i de la Lluna cada dia demanava als seus pares que la deixessin anar amb ells a fer la volta al món. Però el Sol li deia: - No pots venir, filla. No veus que nosaltres anem molt de pressa i no podem parar ni un moment?
Però ella insistia cada dia, cada dia, fins que la Lluna va dir: - No et vull sentir gemegar més. Vine, si vols, però si no pots seguir-nos, t'hauràs de quedar a mig camí. Nosaltres no ens podem aturar. 
La filla del Sol i la Lluna no cabia a la pell de contenta, i aquella mateixa nit va sortir amb ells a fer la volta a tota la terra. Però, com ja li havien dit els seus pares, a mig camí ja no podia més. I la Lluna va dir: - Mira, filla, t'hauràs de quedar a viure en aquesta platja. El teu pare et vindrà a…

El plegador de carrers

Tot va començar... 
... amb uns geranis acabats de plantar als tests de la plaça Major. L'endemà, uns quants senyals pintats de rosa. Després, tres semàfors trencats. Al cap de quatre dies, les bústies del carrer Nou, que rajaven com fonts, amb tot de segells i sobres i frases ofegades. Un naufragi sensacional. 
Però el que ja va començar a treure de polleguera l'alcalde de Vilapolida va ser que una nit van apedregar el rellotge suís de l'ajuntament. I quan es va trobar amb mig quilòmetre de fil de telèfon penjat per estendre-hi la roba, ja no va poder més. 
Vilapolida estava a un pas de convertir-se en el poble més ruïnós del planeta. I el que és pitjor: de fer-se famós per ser el més llardós. 
Intolerable. A Vilapolida ja no se sabia ni quina hora era. 
És clar, i no només l'alcalde estava indignat. Els veïns, molts, la immensa majoria, -perquè se suposa que algun veí en devia de saber alguna cosa, de tant desgavell - també estaven indignats i reclamaven solucions immedia…

El barret màgic (conte popular palestí)

El barret màgic - Una mà de contes

Diu així...  ... un dia de bon matí en Mohammad es va escapar de casa. Ho va fer en secret, perquè, si algú el descobria, estava perdut. Feia tres anys que en Mohammad vivia esclavitzat per un home tan cruel que no el deixava sortir al carrer i que l'obligava a viure tancat i barrat. I ja n'estava fart!
Així doncs, en Mahammad va aprofitar la primera oportunitat que va tenir per fugir. La seva intenció era sortir ràpidament de la ciutat i endinsar-se en el desert, l'únic camí per on no gosarien empaitar-lo. 

Mentre fugia, en Mohammad somiava la llibertat, amb l'esperança de posar un nou horitzó a la seva vida.  Però quan encara no havia perdut de vista la ciutat un venerable ancià se li va aparèixer davant dels nassos com per art d'encantament. 
- D'on redimonis ha sortit aquest home? - es va demanar sorprès en Mohammad -. Que potser ha baixat del cel?
No, no era un esperit. Ni tampoc un galifardeu enviar per l'home malvat per fe…