24 de juny 2012

Poemes Sant Joan


Foc de Sant Joan

Els vailets que a l'estiu, 
roben la fruita dels horts
i els altres, els que no la roben, 
i fins aquells petits monstres
que durant llargues tardes xafogoses
aprenen les lliçons d'història;
tots plegats
i llurs mares i germanes
i les nenes del veïnat 
de menys de catorze anys
i algun home escadusser
que diu que estima la família, 
però que, en realitat, 
no té deu rals per prendre's un cafè;
tots plegats, repeteixo, 
criden desassenyadament
i riuen i s'empaiten
i encenen, incansables, 
mants coets i petards
a l'entorn d'un foc de llenya verda, 
mànecs d'escombra
i qualque resta de cadira vella. 

Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes. 
I el poeta, 
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l'estimada absent, 
ara abatut, 
llegeix una novel·la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols. 


Miquel Martí i Pol, El poble. 


Sant Joan

Llums, gresca i xerinol·la, 
espanta-sogres, piules i coets, 
celebrant l'estiu es comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres. 

Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor, 
d'un munt de fogueres enceses
que cremem rampoines sense valor. 

L'un ha donat una cadira, 
la mare, un vell tocador, 
el fuster, una taula atrotinada, 
i jo, el meu cavallet de cartró. 
Les flames s'enlairen a la conquesta 
d'un ninot de gusta que, al bell munt, 
controla aquella batalla, 
on bé sap que serà l'últim vençut. 

Ja només en queden les cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla, 
dansa al voltant d'un general ja cremat. 

I l'estiu tot just desperta, 
i encara, quan acabi, tots recordaran 
l'esperit emocionat i d'alegria, 
d'aquella nit de Sant Joan. 

Àngels Torres


La nit de Sant Joan

La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera, 
que va vestida de blanc
amb una capa de seda. 

A les sabates porta ales
i flors a la cabellera
venturetes que regala
en una nit fugissera. 

Maria Dolors Pellicer



Coca de Sant Joan

Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.

Lola Casas



Les fogueres


Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.

Lola Casas



En aquest enllaç podreu trobar més poesies infantils i juvenils no només de la Nit de Sant Joan:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada