15 de juny 2012

Els tres porquets i el llop

Els tres porquets - una mà de contes




ELS TRES PORQUETS

Conte popular francès

Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyadors que els despertava cada matí. 
Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món. 
Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar a les afores del poble més maco que havien vist mai. Oooooohhhhhhhhh!! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà. 



- Ara només necessitem una casa - va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats. 

Però als seus germans no els va agradar gaire la idea. 

- No en tinc ganes- va dir el més petit-. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa. 
- Jo tampoc no vull treballar - va dir el mitjà-. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta. 

Després de discutir una estona, van pensar que seria millor que cadascú es construís la seva pròpia casa. 
El més petit dels tres va agafar palla d'un paller i, en un moment, va enllestir una petita caseta de palla. 
El mitjà, també va anar per feina. Va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada la caseta de fusta. En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d'aguantar pluja i neu. Suava la cansalada, però no va parar de pencar mentre els seus germans jugaven al voleibol. 
- Ja veureu el que farà el llop amb les vostres cases! - deia el germà gran als seus germans, que reien i no en feien cas. 


Quan es va fer fosc, ja tenia la casa acabada. Dalt del cel, la lluna brillava com un tros de meló quan els tres porquets apagaven els llums per anar a dormir. De cop, un udol terrible va trencar el silenci. 

- Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!!!



Era el llop ferotge, que cridava d'aquesta manera quan tenia l'estómac buit. 

- Fa olor de carn fresca! -deia mentre se li feia la boca aigua. 

Quan va veure la casa de palla, el llop es va posar a riure. 

- Ha, ha, ha. Bufaré i bufaré i la casa tiraré!

El llop va agafar aire, va bufar i la casa es va esfumar. El porquet que era dins va córrer cap a la casa que hi havia més a la vora. Llavors, el llop es va acostar a la caseta de fusta. 

- Ha, ha, ha. Bufaré i bufaré i la casa tombaré!


Va tornar a agafar aire i va bufar fins que la casa de fusta va sortir volant. I els dos espantats porquets van córrer a refugiar-se a la casa del germà gran. El llop no va rendir-se i va arribar fins a la tercera casa. 

- Ha, ha, ha. Bufaré i bufaré i la casa tiraré!

El llop va bufar amb totes les seves forces, però la casa no es va moure ni una mica. Ho va intentar per segona vegada. Va bufar tan fort que va deixar els arbres pelats i va fer desaparèixer la lluna. Però la casa no va ni tremolar. 
El llop estava molt empipat. Se li resistia el sopar. Així que va pensar que no li quedava cap altre remei que entrar dins la casa. I la millor manera era deixar-se caure per la xemeneia com si fos el Pare Noel. 
Els tres porquets eren dins morts de por, però el més gran va endevinar les intencions del llop i, ràpidament, va encendre la llar de foc. 
No va fallar. Al cap d'un moment, el llop va caure a les flames i es va cremar el cul. El crit que va fer va ser tan fort que fins i tot va despertar un lleó que dormia a l'Àfrica. I amb la cua fumejant com la metxa d'un petard, va sortir disparat per la xemeneia i cap dels tres porquets el va tornar a veure mai més. I mira que n'han passat d'anys, però es va rostir tant el cul que encara ara ha de seure de costat. I, segons diuen, sembla que s'ha tornat tan vegetarià que només menja iogurts descremats. 


Versió Disney





ELS TRES PORQUETS 
James Finn Garner 
(Contes per a nens i nenes políticament correctes) 


Vet aquí que, una vegada, hi havia tres porquets que vivien plegats, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadascú va construir una casa preciosa. Un porc la va fer de palla, un altre de troncs i el tercer de maons fets a base de fems, argila i tiges de parra, que coïa en un petit forn. Quan van haver acabat, els porcs, satisfets de la feina, es van disposar a viure en pau i autodeterminació. 
Però el seu idil·li aviat es va malmetre. Un dia va aparèixer un llop gros i dolent, amb intencions expansionistes. Quan va veure els porcs li va venir molta gana, tant en el sentit físic com en el ideològic. Quan els porcs van veure el llop, es van ficar corrents dins de la casa de palla. El llop va córrer fins a la casa i, picant a la porta, va cridar: 

-Porquets, porquets, deixeu-me entrar! 
Des de dins, els porcs van contestar: 
-Les teves tàctiques bèl·liques no ens fan por. Som porcs que defensem la nostra terra i la nostra cultura! 
Però el llop no estava disposat a renunciar al que li semblava la seva missió evident. Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits, van córrer cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops compraven el solar on hi havia hagut la casa de palla i hi muntaven una plantació bananera. 
A la casa de troncs, el llop va tornar a picar a la porta i a cridar: 
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar! 
Els porquets van contestar: 
-Vés-te’n a la merda, imperialista opressor i carnívor! 

Quan va sentir això, el llop es va gratar el sotabarba condescendentment. Va dir-se: “Són tan criatures... Em sap greu que hagin de marxar, però no es pot aturar el progrés.” 
Així doncs, va bufar i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs van córrer cap a la caseta de maons, amb el llop perseguint-los mentre uns altres llops, on hi havia hagut la caseta de troncs, hi edificaven un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet era una reproducció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i hi havia botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins. 


A la caseta de maons, el llop va tornar a picar la porta i a cridar: 
-Porquets, porquets, deixeu-me entrar! 
Aquesta vegada, com a resposta, els porcs van cantar cançons de solidaritat i van enviar cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONGs. 
A hores d’ara el llop estava indignat davant la repetida negativa porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. Va bufar i rebufar, un cop i un altre, fins que es va dur les mans al pit i va caure rodó, mort d’un atac de cor fulminant, provoca per una alimentació amb excés de greixos. 
Els tres porcs van celebrar la victòria de la justícia i van improvisar una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas següent va ser alliberar la seva pàtria. Van aplegar una colla d’altres porcs que també havien estat expulsats de les seves terres. Aquests brigadistes porcinistes van atacar el bloc de xalets adossats amb metralladores i llançacoets i van degollar els llops opressors i cruels, enviant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no permetrien cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Llavors, els porcs van instaurar una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promoció d’habitatges per a totes les butxaques. 


Nota: El llop d’aquest conte és un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosament tots els drets dels animals.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada