30 de juny 2012

Pere i el Llop - Serguei Prokófiev



Pere i el llop és un conte musical per a nens compost per Serguei Prokófiev el 1936.  

En aquest enllaç trobareu una proposta didàctica per treballar el conte a Educació Infantil molt complerta:


Pere i el Llop

Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d'un ocell.

Com que en Pere s'havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll. 

Allà s'hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l'ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats. 

Tan meravellats estaven, que no s'adonaven que el gat se'ls acostava per menjar-se'ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: "Vigileu!". 

En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: "Pere! Torna a casa! I si ve el llop?"

En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despistat que trobés..., que va ser l'ànec.

Abans que el llop afamat s'empassés cap més dels seus amics, en Pere va dir al seu avi: "No em fan por els llops", i va sortir amb una corda per capturar-lo.

Sense que el veiés el llop, es va enfilar a un arbre i, amb l'ajuda de l'ocell, va aconseguir fer un llaç a la cua del llop.

Quan els caçadors que perseguien el llop van arribar, en Pere els va dir: "No dispareu, portem-lo al zoo". I l'hi van portar i encara hi és. I si escolteu amb atenció dins la panxa del llop, encara s'hi sent l'ànec que crida:"Sóc aquí".




Pere i el Llop - Idees Magistrals 


A continuació podreu veure el conte animat per Walt Disney en la seva versió en castellà:


Part I


Part II

29 de juny 2012

Treballem l'alegria - Proposta didàctica



La proposta va dirigia a infants d'Educació Infantil. 
Durada: 10 sessions, aproximadament. 
Àrea I: Descoberta d'un mateix
  • L'emoció de l'alegria en un mateix.
  • Interès en el reconeixement de l'alegria.
  • Explicació de situacions reals d'alegria.
  • Imitació d'expressions facials d'alegria.
  • Valoració positiva de l'expressió d'alegria.

Àrea II: Descoberta de l'entorn
  • L'emoció de l'alegria en els altres.
  • Interès en el reconeixement de l'alegria en els altres.
  • Escolta activa en les converses curtes.

Àrea III: Comunicació i Llenguatges
  • L'expressió oral de les emocions.
  • Utilització de vocabulari emocional per identificar l'alegria.
  • Les emocions estètiques mitjançant la música i la plàstica:
    • audicions de peces clàssiques
    • pintures i escultura
  • Experimentació de l'alegria a través del joc, la música i la plàstica.
  • Representació de l'alegria a través del joc, el moviment i el dibuix. 
Objectius didàctics:
  1. Reconèixer l'emoció d'alegria en un mateix a través d'experiències positives viscudes.
  2. Reconèixer en els altres l'emoció d'alegria a través de les seves expressions verbals i no verbals.
  3. Expressar l'emoció de l'alegria a partir de situacions reals com és una fotografia familiar i/o un objecte personal. 
  4. Reconèixer emocions agradables davant les emocions estètiques com la música i la plàstica.
  5. Representar emocions mitjançant simulacions. 


El tren de l'alegria

El tren de l'alegria - versió original


Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui



El tren de l'alegria - versió del grup d'animació infantil Ambäukatunàbia

Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui



Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau
que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep encantat.
Molt em temo que el gripau blau, que el gripau blau babau
d'inflar-se tant, li pot passar, que faci un pet com un aglà.

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui

Puff, era un drac màgic, que vivia al fons del mar,
però sol s'avorria molt i sortia a jugar.

Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament, se'n va tornar al fons del mar

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui

Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

I una mosca volava per la llum, i la llum es va apagar,
i la pobra mosca, es va quedar a les fosques,
i la pobra mosca, no va poder volar

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui

Aquesta terra és la nostra terra, de la muntanya fins a la vall,
de dalt del cel al fons del mar, tot això és nostre de veritat
i és nostre el cel, i és nostre el mar, i aquests turons i aquesta vall
i els olivers i els camps de blat, tot això és nostre de veritat

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui

Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui





Components actuals del grup d'animació infantil Ambäukatunàbia






28 de juny 2012

La cigala i la formiga










Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el 
més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.








Un trist matí, la senyora cigala es va 
despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.


- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar 
provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que 
no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els 
meus càntics ara no m'alimentaran.

I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i traient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...



I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible construir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?


I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar




És una de les faules atribuïdes a Isop i recreada per Jean de la Fontaine i Félix María Samaniego



La Cigala i la Formiga


La Cigala, que es desviu
per cantar al llarg de l’estiu,
es trobà desprevinguda
quan el fred va ser més rude.
No tenia a l’aixopluc
cap tros de mosca, cap cuc.
La fam que passa l’obliga
a trucar a ca la Formiga,
i li pidola uns quants grans
per no caure morta abans
d’arribar al temps de la sega.
“En venir l’agost, agrega,
us pagaré, puntual,
interès i capital.”
La Formiga mai no fia;
aquest defecte, no el té.
“Pel bon temps, diu, ¿què vau fer
d’un cap a l’altre del dia?
–No us desplagui, a tota veu,
m’estava canta que canta.
–Cantàveu? Oh, com m’encanta;
molt bé, doncs, ara, balleu!”
La Fontaine, Jean


La cigarra y la hormiga - Cortos Disney

La cigala i la formiga (vídeo en castellà)

Per saber-ne més sobre aquesta faula:

La masovera



O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.
O lai, la, lamasovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.
O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat ... 


27 de juny 2012

Som els cavallers


Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a carmanyola,
i el que no digui res
no té dret a alçar el porró.
Atenció, cavallers,
la mà dreta entra en acció!!

Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a carmanyola,
i el que no digui res
no té dret a alçar el porró.
Atenció, cavallers,
la mà esquerra entra en acció!!

Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a carmanyola,
i el que no digui res
no té dret a alçar el porró.
Atenció, cavallers,
el peu dret entra en acció!!

Som, som, som els cavallers, llers, llers,
i el que no digui res
no té dret a carmanyola,
i el que no digui res
no té dret a alçar el porró.
Atenció, cavallers,
el peu esquerra entra en acció!!
... el cap
... tot el cos



26 de juny 2012

La llebre i la tortuga

La Llebre i la tortuga - Una mà de contes





Tot va començar... 

... un dia com avui. Quan una tortuga va sortir a passejar perquè feia un dia fantàstic. Mentre passejava, va trobar-se una llebre i es va parar per saludar-la. 

- Bon dia tingui, senyora llebre - va dir la tortuga
Però la llebre no li va fer ni cas. La tortuga, que era molt amable, hi va insistir. 
- Bon dia, senyora llebre - va repetir
Davant tanta insistència, la llebre, que era molt presumida i fatxenda, va preguntar:
- Què hi fas tu, al bosc, tortuga?
- Passejo - va contestar la tortuga
- Passejo, passejo! - va dir la llebre imitant-li la veu amb to burleta - Com pots passejar amb aquestes cames tan curtes? Si no aixeques ni un dit de terra i tens la closca ratllada de tant arrossegar-la!





A la tortugueta no li va fer cap gràcies que la llebra se'n fotés d'ella. No li agrada gens ni mica que s'enriguéssin de les seves potetes tan curtes. I sense pensar-s'ho dues vegades li va dir a la llebre:
- Sí, sí, ... les teves potser són molt llargues i musculoses, però estic segura que si fem una cursa la guanyo jo!

Quan va sentir-ho, la llebre va posar-se a riure fins que li van caure uns llagrimots grossos com botons. No s'ho acabava de creure. La tortuga, l'animal més lent que coneixia, la desafiava a ella, la llebre, l'animal més ràpid del bosc. 
- Ho dius de broma, oi, tortugueta? Com vols ser més ràpida que jo?
- No és cap broma. Tu diguem on i quan vols fer la cursa... I jo hi seré com un clau. 





La tortugueta va insistir tant i tant que, finalment, la llebre va caure.
- Jo no tinc la culpa que siguis una beneita. És problema teu. Mira, quedem aquesta tarda, a les sis en punt. La cursa serà des d'aquella olivera fins al pi que hi ha a l'altra banda del turó. D'acord?
- No hi faltaré - va contestar la tortuga
- I què ens hi juguem? - va preguntar la llebre
- Ens hi jugarem l'orgull de ser l'animal més ràpid del bosc. 
A les sis en punt la tortugueta arribava a l'olivera on l'esperava la llebre. Van encarregar al senyor mussol que donés la sortida... 
- Per què sempre em desperten per treballar - va protestar el mussol
- A veure... Preparats, llestos... Ja!





I la cursa va començar. La llebre va sortir tan ràpida que al cap de pocs instants la tortuga ja no veia ni el núvol de pols que aixecava. 
Quan la llebre va arribar dalt del turó, es va parar a respirar. Havia fet un esforç considerable. Va mirar enrere i no va veure ni rastre de la tortuga. "No sé pas per què corro tant", va pensar, "si les tortugues no saben córrer". 
Animada per la distància, la llebre va decidir descansar una estona a l'ombra d'una figuera. 
- Ahhhhhhhh!! Que bé que s'hi està a la fresqueta... - va pensar la llebre- Em quedaré aquí una estona. I quan vegi que arriba la tortuga, tornaré a córrer i no tindré problemes per guanyar la cursa. Si és que la lenta de la tortuga no hi té res a fer contra un animal tan esvelt i àgil com jo!



S'hi estava tan bé, que la llebre es va quedar adormida com un soc i va caure en un son tan profund, que ni sentia piular uns pardals que jugaven per allà. Quan la trtuga hi va passar, va estranyar-se moltíssim en veure roncar la llebre arraulida entre les arrels de la figuera. Però la tortuga no ca parar ni per fer un glop d'aigua i va continuar xino-xano. 

Al cap d'una estona, la tortuga arribava a la meta. Tots els animals que s'hi havien reunit van començar a cridar d'emoció i a exclamar hurres i visques. Hi havia el senyor ànec, l'eriçó i l'esquirol... 
- Visca la tortugueta! - cridaven tots. 

Fins i tot el senyor talp va abandonar per un moment el subterrani on vivia per celebrar la victòria. I la rateta va ser l'encarregada de donar-li un ram de flors. 

Incomprensiblement, la tortugueta havia guanyat la cursa a una llebre arrogant que havia comès l'error de confiar-se excessivament. 

Des d'aquell dia, les tortugues som un dels animals més respectats del bosc. És famosa la nostra constància i per això, cap llebre no s'ha atrevit mai més a tornar a desafiar-nos en una cursa. 
Faula atribuïda a Isop





La Liebre y la Tortuga - Cortos Disney



La llebre i la tortuga és una faula clàssica d'Isop que ha estat versionada en moltes ocasions posteriors, també se n'han fet adaptacions en dibuixos animats com les de Looney Tunes o les de Walt Disney. 

Demà és festa


Les malifetes de Sant Josep

Demà es festa,
Sant Josep la fa,
agafa l’escopeta
i se’n va a caçar.
Tira un tiro,
mata un pardal
vestit de general
Passa Santa Anna
tocant una campana,
passa Sant Martí
tocant el violí.
Passa una monja,
li tira una taronja.
Passa un capellà,
li tira un tros de pa

25 de juny 2012

Tinc un avi

L'avi que estima la mar

Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.
Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.





24 de juny 2012

Poemes Sant Joan


Foc de Sant Joan

Els vailets que a l'estiu, 
roben la fruita dels horts
i els altres, els que no la roben, 
i fins aquells petits monstres
que durant llargues tardes xafogoses
aprenen les lliçons d'història;
tots plegats
i llurs mares i germanes
i les nenes del veïnat 
de menys de catorze anys
i algun home escadusser
que diu que estima la família, 
però que, en realitat, 
no té deu rals per prendre's un cafè;
tots plegats, repeteixo, 
criden desassenyadament
i riuen i s'empaiten
i encenen, incansables, 
mants coets i petards
a l'entorn d'un foc de llenya verda, 
mànecs d'escombra
i qualque resta de cadira vella. 

Fa una nit calorosa
i hom es veu obligat a mantenir
les finestres obertes. 
I el poeta, 
que odia de tot cor aquest costum
i que, silenciós i sol, a dins la cambra
incitava les Muses en veu alta
per enllestir un poema dedicat
a l'estimada absent, 
ara abatut, 
llegeix una novel·la
que és com un manual del crim
en vint-i-set capítols. 


Miquel Martí i Pol, El poble. 


Sant Joan

Llums, gresca i xerinol·la, 
espanta-sogres, piules i coets, 
celebrant l'estiu es comença
la nit de Sant Joan, amb el cor pres. 

Gotes de suor que rellisquen
per les galtes vermelles de la calor, 
d'un munt de fogueres enceses
que cremem rampoines sense valor. 

L'un ha donat una cadira, 
la mare, un vell tocador, 
el fuster, una taula atrotinada, 
i jo, el meu cavallet de cartró. 
Les flames s'enlairen a la conquesta 
d'un ninot de gusta que, al bell munt, 
controla aquella batalla, 
on bé sap que serà l'últim vençut. 

Ja només en queden les cendres
i una forta olor de socarrimat
que el vent s'endú, mentre la quitxalla, 
dansa al voltant d'un general ja cremat. 

I l'estiu tot just desperta, 
i encara, quan acabi, tots recordaran 
l'esperit emocionat i d'alegria, 
d'aquella nit de Sant Joan. 

Àngels Torres


La nit de Sant Joan

La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera, 
que va vestida de blanc
amb una capa de seda. 

A les sabates porta ales
i flors a la cabellera
venturetes que regala
en una nit fugissera. 

Maria Dolors Pellicer



Coca de Sant Joan

Sucre,
ou,
fruita
i farina.
El forn
està preparat.
Les brases
han fet caliu.
Arriba Sant Joan
amb la coca
que ens porta
la calor
de l'estiu.

Lola Casas



Les fogueres


Calaixeres
mig trencades.
Taules
escrostonades.
Cadires
atrotinades.
Butaques
tot esventrades
i escombres
despentinades.
Portes velles,
caixes de fusta,
un tauló gran
i corcat.
La foguera,
llaminera,
entre fum,
se'ls ha empassat.

Lola Casas



En aquest enllaç podreu trobar més poesies infantils i juvenils no només de la Nit de Sant Joan: