Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2012

Pere i el Llop - Serguei Prokófiev

Pere i el llop és un conte musical per a nens compost per Serguei Prokófiev el 1936.  
En aquest enllaç trobareu una proposta didàctica per treballar el conte a Educació Infantil molt complerta: Pere i el Llop - Idees Magistrals 

Pere i el Llop
Un dia, en Pere va sortir de casa i es va fer amic d'un ocell.
Com que en Pere s'havia deixat la tanca oberta, un ànec va escapar-se i va anar a banyar-se al toll.
Allà s'hi va trobar un ocell, que no havia vist mai cap ànec. I com que l'ànec tampoc no havia vist mai cap més ocell, van quedar tots dos meravellats.
Tan meravellats estaven, que no s'adonaven que el gat se'ls acostava per menjar-se'ls per berenar. Sort que en Pere ho va veure i va cridar: "Vigileu!".
En Pere va cridar tan fort que fins i tot el seu avi, des de casa, el va sentir. I va sortir a renyar-lo, tot cridant ben enfadat: "Pere! Torna a casa! I si ve el llop?"
En aquell moment, el llop va aparèixer disposat a cruspir-se el primer despi…

Treballem l'alegria - Proposta didàctica

EL TREN DEL’ALEGRIA - Proposta didàctica per treballar les emocions
La proposta va dirigia a infants d'Educació Infantil.  Durada: 10 sessions, aproximadament.  Àrea I: Descoberta d'un mateix L'emoció de l'alegria en un mateix.Interès en el reconeixement de l'alegria.Explicació de situacions reals d'alegria.Imitació d'expressions facials d'alegria.Valoració positiva de l'expressió d'alegria.
Àrea II: Descoberta de l'entorn L'emoció de l'alegria en els altres.Interès en el reconeixement de l'alegria en els altres.Escolta activa en les converses curtes.
Àrea III: Comunicació i Llenguatges L'expressió oral de les emocions.Utilització de vocabulari emocional per identificar l'alegria.Les emocions estètiques mitjançant la música i la plàstica:audicions de peces clàssiquespintures i esculturaExperimentació de l'alegria a través del joc, la música i la plàstica.Representació de l'alegria a través del joc, el moviment i el dibuix…

El tren de l'alegria

El tren de l'alegria - versió original
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió! Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca, i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui


El tren de l'alegria - versió del grup d'animació infantil AmbäukatunàbiaAquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!
Aquest és el tren de l'alegria, aquest és el tren de la il·lusió!

I ara fa triqui, i ara fa traca, i ara fa triqui triqui triqui triqui traca,
i ara fa traca, i ara fa triqui, i ara fa traca traca traca traca triqui


Vaig conèixer un gripau blau…

La cigala i la formiga

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el  més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.







Un trist matí, la senyora cigala es va  despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa. - I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga? I va pensar dintre seu. - Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar  provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que  no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els  meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga. - Què vols? - Va preguntar …

La masovera

O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums. O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps. O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres. O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous. O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres. O lai, la, lamasovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta. O lai, la, la masovera, la masovera.
O lai, la, la masovera se'n va al mercat.
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja. Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta,…

Som els cavallers

Som, som, som els cavallers, llers, llers, i el que no digui res no té dret a carmanyola, i el que no digui res no té dret a alçar el porró. Atenció, cavallers, la mà dreta entra en acció!!
Som, som, som els cavallers, llers, llers, i el que no digui res no té dret a carmanyola, i el que no digui res no té dret a alçar el porró. Atenció, cavallers, la mà esquerra entra en acció!!
Som, som, som els cavallers, llers, llers, i el que no digui res no té dret a carmanyola, i el que no digui res no té dret a alçar el porró. Atenció, cavallers, el peu dret entra en acció!!
Som, som, som els cavallers, llers, llers, i el que no digui res

La llebre i la tortuga

La Llebre i la tortuga - Una mà de contes




Tot va començar... 
... un dia com avui. Quan una tortuga va sortir a passejar perquè feia un dia fantàstic. Mentre passejava, va trobar-se una llebre i es va parar per saludar-la. 
- Bon dia tingui, senyora llebre - va dir la tortuga Però la llebre no li va fer ni cas. La tortuga, que era molt amable, hi va insistir.  - Bon dia, senyora llebre - va repetir Davant tanta insistència, la llebre, que era molt presumida i fatxenda, va preguntar: - Què hi fas tu, al bosc, tortuga? - Passejo - va contestar la tortuga - Passejo, passejo! - va dir la llebre imitant-li la veu amb to burleta - Com pots passejar amb aquestes cames tan curtes? Si no aixeques ni un dit de terra i tens la closca ratllada de tant arrossegar-la!





A la tortugueta no li va fer cap gràcies que la llebra se'n fotés d'ella. No li agrada gens ni mica que s'enriguéssin de les seves potetes tan curtes. I sense pensar-s'ho dues vegades li va dir a la llebre: - Sí, sí, ... les teve…

Demà és festa

Les malifetes de Sant Josep Demà es festa,
Sant Josep la fa,
agafa l’escopeta
i se’n va a caçar. Tira un tiro,
mata un pardal
vestit de general Passa Santa Anna
tocant una campana,
passa Sant Martí
tocant el violí. Passa una monja,
li tira una taronja.
Passa un capellà,
li tira un tros de pa

Tinc un avi

L'avi que estima la marTinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan ell deixa el port,
infla les veles per llançar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar. Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan sols fa fum,
que m´explica contes...
de naus perdudes enmig de les ones.
Que estima sols als peixos, aigües,
doncs ha viscut sempre entre barques, platges,
encara és ara un bon mariner.
Quan la barca descansa
surant en les aigües per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar. Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa que tan s…

Poemes Sant Joan

Foc de Sant Joan
Els vailets que a l'estiu,  roben la fruita dels horts i els altres, els que no la roben,  i fins aquells petits monstres que durant llargues tardes xafogoses aprenen les lliçons d'història; tots plegats i llurs mares i germanes i les nenes del veïnat  de menys de catorze anys i algun home escadusser que diu que estima la família,  però que, en realitat,  no té deu rals per prendre's un cafè; tots plegats, repeteixo,  criden desassenyadament i riuen i s'empaiten i encenen, incansables,  mants coets i petards a l'entorn d'un foc de llenya verda,  mànecs d'escombra i qualque resta de cadira vella. 
Fa una nit calorosa i hom es veu obligat a mantenir les finestres obertes.  I el poeta,  que odia de tot cor aquest costum i que, silenciós i sol, a dins la cambra incitava les Muses en veu alta per enllestir un poema dedicat a l'estimada absent,  ara abatut,  llegeix una novel·la que és com un manual del crim en vint-i-set capítols. 

Miquel Martí i Pol, El poble. 

Sant Joan
Llums,…