7 de març 2012

Posar Límits

AUTOBIOGRAFÍA

No cojas la cuchara con la mano izquierda. 
No pongas los codos en la mesa. 
Dobla bien la servilleta. 
Eso, para empezar. 

Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece. 
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero. 
Eso, para seguir. 

¿Le parece a usted correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio. 
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas. 
Eso, para vivir. 

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto. 
No bebas. No fumes. No tosas. No respires. 
¡Ay, si, no respires! Dar el no a todos los nos.
Y descansar: morir. 

Gabriel Celaya

Tots sabem que antigament els pares i els mestres "educaven" els nens i les nenes mitjançant l'autoritat imposada, el càstig i, fins i tot, la violència. Aquest sistema d'"educació" no era gratuït, té un sentit en aquell moment en que la llibertat d'expressió, de sentiments, de pensaments o de sexe eren només temes tabú que tothom coneixia, però dels que ningú gosava parlar o als que ningú gosava defensar. 
Ara, en canvi, vivim en una societat lliure i democràtica, o això és el que ens fan creure. Ara, per sort, sabem que educar no és imposar autoritat ni inculcar valors, normes, hàbits o maneres de fer, sinó que és transmetre. Aquesta és la única paraula clau de l'educació. 


Transmetre coneixements, transmetre valors, transmetre hàbits, ... 


Sóc conscient que de tan en tan no va malament castigar els nens, però sóc partidària del reforç positiu. No cal renyar contínuament, no cal cridar-los l'atenció només per coses dolentes, no cal prohibir-los fer les coses o cridar-los automàticament per sistema. Només cal felicitar-los quan facin la feina bé, felicitar-los quan aprenguin alguna cosa nova, quan estiguin atents, quan seguin bé... cal explicar les normes abans de començar un joc amb els pares, una classe a l'escola o un debat amb l'esplai. Simplement cal animar-lo per tal que el nen tingui ganes de fer les coses ben fetes per rebre atenció. 
Hem de girar la truita. Quan un nen no para de fer entremaliadures contínuament i no fa cas al que diem és perquè necessita la nostra atenció, tothom ho diu, però ningú sap com canviar aquesta situació. Doncs la solució és molt senzilla. 
Si enlloc de fixar-nos en ells quan fan les coses malament ens hi fixem quan les fan bé aconseguirem que entenguin que no cridaran mai la nostra atenció si no fan les coses com s'han de fer, si no s'esforcen, si no ho intenten. 


També cal tenir en compte que no podem exigir que tothom ho faci tot bé, per això no només haurem de felicitar els nens i les nenes que ho facin bé, sinó també a tots aquells que s'hi esforcin, que hi posin ganes i que ho intentin un cop i un altre. D'aquesta manera aconseguirem transmetre als nostres alumnes i als nostres fills un esperit de superació. 
Finalment, per posar límits als nens i a les nenes sense càstigs hem d'aprendre a utilitzar el "no". És una eina imprescindible en el procés educatiu del nen. L'ajuda a saber com ha d'actuar i quins són el seus límits, fins a on pot arribar la seva actitud i el seu comportament. Per això és molt important saber racionar-lo. No podem passar-nos el dia prohibint coses com, per exemple: "No toquis", "No ho facis", "No hi vagis", "No cridis", "No corris", ... perquè el nen aprendrà a ignorar-lo i el dia que realment sigui una cosa important com "No toquis el foc!" o "No creuïs el carrer sense mirar!" segurament el nen no farà cas de la negació simplement perquè no li donarà importància. 
En definitiva, el "no" s'ha de racionar en funció de la rellevància de la conducta que pensem reprendre. 
Hem de decidir anticipadament aquells comportaments que no volem consentir degut a les seves conseqüències educatives i concentrar en aquests comportaments els nostres "nos". En general, seran aquelles actituds que promoguin la mala educació, l'egoisme, que siguin consentits, .... 








Per saber-ne més: