23 de nov. 2013

Un dictat diferent - Dictat en cursa

Aquest post el faig amb la intenció de donar una segona oportunitat als dictats. 

Recordo avorrir-me moltíssim a classe quan el mestre dictava el text que nosaltres havíem de copiar. Generalment, la història que t'explicava no tenia ni solta ni volta, no estava contextualitzat ni et portava a cap conclusió o reflexió. 
Els dictats s'utilitzaven, únicament, per treballar els aspectes ortogràfics que s'havien estudiat a classe anteriorment i quedaven allà a la carpeta amb l'única finalitat de copiar les faltes deu vegades i de competir amb els companys per qui tenia el nombre de faltes més baix. 
En definitiva, que els dictats han sigut sempre una activitat avorrida i poc desitjada pels alumnes. 

Per què no fer-ho diferent? 

http://blog.ididactic.com/la-importancia-de-los-dictados/
Els dictats són una eina molt útil i necessària pel mestre i un gran exercici de memorització i reflexió metalingüística pels alumnes. Tanmateix, no és imprescindible per a l'avaluació ni necessàriament ha de tenir sempre la mateixa execució. 

Així doncs, vaig estar buscant i pensant una manera diferent de fer un dictat amb els meus alumnes de sisè a l'escola on realitzo les pràctiques i va sortir això:



DICTAT EN CURSA


Distribució de l'aula / organització: dividirem els alumnes per parelles (un grup de 3 màxim). Col·locarem un membre de la parella en una paret de la classe (dempeus) i l'altre en una altra paret (assegut en una taula). De manera que quedi la meitat de la classe en una banda de la classe (pissarra) i l'altre meitat en una altra (amb taules).
Si és possible, enretirarem les taules que impedeixin el pas als que estan dempeus, ja que poden molestar. 

Material: Paper i boli per un membre de la parella. Un dictat preparat per el/la mestre/a per a l'altre membre de la parella. 

Desenvolupament de l'activitat:
Donarem als membres de la parella que hi ha dempeus a la banda de la pissarra un paper a cadascú on hi haurà escrit el dictat que haurà preparat la mestra de manera que cada frase quedi en una línia. Per exemple, com aquest:

Els músics bufen les trompetes i toquen els timbals. 
Els nens ballen i piquen de mans. 
Els grans juguen a cartes i a daus. 
Els carrers estan decorats. 
Les festes del poble ja han començat!

A continuació, se'ls donarà les instruccions: 
Se'ls demanarà que s'aprenguin de memòria la primera frase fixant-se molt bé en els signes de puntuació i en l'ortografia (accents i/o qualsevol altre aspecte que al mestre li interessi remarcar). Un cop se l'hagin après, hauran d'anar a buscar la seva parella a l'altra banda de la classe i dictar-li la frase que s'han après. Les correccions les efectuaran al moment, és a dir, que han d'estar molt atents al que escriu el seu company per tal de poder dir-li on s'ha equivocat i ajudar-lo a rectificar.

Quan hagin dictat la primera frase hauran de tornar per aprendre's la segona, i així fins que s'acabi el dictat.




Cada mestre és lliure d'escollir com organitzarà l'activitat. Es pot deixar total llibertat i respectar els ritmes de cada alumne i es pot fer de manera més pautada, donant el tret de sortida independentment de si algú no ha tingut temps de fixar-se en tots els detalls o d'aprendre's correctament la frase. 

Per altra banda, la distribució de les frases en línies del dictat també és opcional. Si el que volem és que facin una reflexió metalingüística més potent i que hagin de decidir fins on s'aprenen la frase per tal de no deixar la frase tallada o sense sentit, podem deixar el dictat amb els punts seguits i apart originals. 



20 de nov. 2013

10 poemes de Nadal

S'acosten les vacances de Nadal i des de les escoles ja es comencen a treballar contes, llegendes i poesies al voltant d'aquestes dates tant especials a tot el món.
En aquest post m'agradaria fer un recull de 10 links on podeu trobar poesies i cançons de Nadal i idees per treballar-les.

Moltes gràcies! Espero que us agradi



Bon Nadal
*
Un
BON
raig
de sol,
un núvol
que neix amb
l'alba, el cel ja blau
i a la terra tot en calma.
Dia de NADAL, tothom a casa.
Àpat especial, regals a l'arbre.
Aromes de bosc pel pessebre dansen
entre rius de plata i flocs de farina blanca.
Podem somniar amb aquesta estampa
i que sempre al nostre voltant

regnin la pau
i l'esperança.




***




17 de jul. 2013

El color de les emocions

Tots sabem que els dibuixos d'un infant poden tenir un significat més o menys concret, però els colors amb els què l'infant pinta també ens poden dir moltes coses!

Per saber-ne més, avui us recomano que tingueu en compte el següent recurs:

Les emocions tenen color?


Font: burbujitaas.blogspot.com

8 de jul. 2013

Crisivalors recomana... "Por cuatro esquinitas de nada" Jérôme Ruillier



Aquesta és l'adaptació animada del conte titulat "Por cuatro esquinitas de nada" de Jérôme Ruillier realitzada per Mayte Calavia amb alumnes del CEIP El espartidero de Zaragoza.

1 de jul. 2013

Crisivalors recomana... "Él era yo" Peter H. Reynolds

Quan creixem, massa sovint ens submergim en la ruta, les obligacions i els protocols dels adults que ens porta a oblidar qui som en realitat: aquell nen o nena que somniava i creia que tot era possible. 

El que ens vol dir Reynolds amb aquest conte és que hem de treure el nen que portem dins més sovint. Ens hem de sorprendre, estimular la nostra creativitat i deixar-nos impressionar pels detalls més petits de la naturalesa i la vida quotidiana. 


26 de juny 2013

Per què?


Curiositat infantil - PetitaBaldufa

Mai us heu parat a pensar què fa que es mogui l'aigua del mar? Per què hi ha onades?

Segur que sí. Però, la pregunta realment interessant és: mai us heu parat a investigar què fa que hi hagi onades a la platja?


Hi ha una distància abismal entre preguntar-se alguna cosa i buscar-ne la resposta. Tots, de petits, tenim curiositat i ens sorprenem per coses que els adults ja tenen assumides o que, simplement, pensen que ja en saben tot el que havien de saber sobre allò. Però s'equivoquen. Quantes vegades no heu vist un nen preguntar als seus pares per a què serveixen les pedres que hi ha a les vies del tren o de què són els gelats de color blau i ells no li han sabut respondre? Malgrat tot, mai els hi pica la curiositat per saber respondre la pregunta i tampoc animen l'infant a que ho descobreixi, més aviat el contrari, no donen cap mostra d'entusiasme davant la curiositat del seu fill. 

Això quant a les preguntes que demostren la curiositat infantil. Però què hi ha dels petits, però sorprenents, descobriments quotidians? Quan un nen observa que hi ha núvols blancs i núvols grisos i que, a més, els núvols grisos poden ser més i menys foscos, el més normal és que ho comuniqui ràpidament a la seva mare. I el que, segurament, farà ella, serà anul·lar completament la importància del descobriment del seu fill amb un simple: clar, fill. 

Nosaltres, com a mestres, no podem permetre crear ciutadans setciències. Hem de fomentar la curiositat dels nostres alumnes i treballar per tal que mai deixin de sorprendre's amb els fets més quotidians. Només d'aquesta manera aconseguirem ciutadans amb poder de decisió, crítics i amb esperit d'investigador. Ciutadans amb capacitat per investigar i descobrir noves maneres de pensar, de votar, de fer mobles, d'elaborar plats i postres i tota mena d'estris i noves tecnologies que encara han d'arribar. 

No podem creure que tot està fet i inventat. I molt menys, podem fer-li creure això als nostres fills. Hem d'estimular-los la curiositat i ajudar-los a descobrir amb sorpresa el món que ens envolta. 



Altres articles d'interès:

  1. Bloc Voler Saber - Un bloc sobre la curiositat dels infants
  2. Xtec - Educar la curiositat
  3. La curiosidad y los niños - www.oasisdeisa.wordpress.com
  4. Curiositat infantil - Relatsencatalà
  5. Despertant la curiositat científica en Educació Infantil a través de la col·laboració de la família, l'escola i el centre universitari

31 de maig 2013